Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Erigeron alpinus | Del llatí, alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva estació, als Alps i, per extensió, a l'alta muntanya. |
Etimològic |
Erigeron annuus | Del llatí annuus, -a, -um (anual), perquè la planta compleix el cicle vital dins d'un any. |
Etimològic |
Erigeron glabratus | Epítet del llatí botànic format de glaber, -bra, -brum (pelat, calb) amb el sufix -atus (proveït de, en forma de), per tenir escàs indument comparat amb els seus congèneres. |
Etimològic |
Erigeron karvinskianus | A. P. De Candole va dedicar aquesta espècie al geòleg i naturalista hongarès Wilhelm Friedrich von Karwinsky (1780-1855), que va recol·lectar nombroses plantes del continent americà. |
Etimològic |
Erigeron uniflorus | Epítet del llatí botànic format del numeral unus, -a -um (u) i flos, floris (la flor), al·ludint a l'únic capítol que generalment fa aquesta planta. |
Etimològic |
Erigeron uniflorus subsp. aragonensis | Epítet format amb el nom geogràfic Aragó i el sufix -ensis, -e (que ha nascut o que viu a), perquè la planta es va trobar en aquesta regió; com alepensis o monspeliensis. |
Etimològic |
Erinacea | Del llatí erinaceus, -i (l'eriçó) per ser planta molt espinosa, que recorda els eriçons. |
Etimològic |
Erinacea anthyllis | Fa referència al gènere Anthyllis dins del qual la va classificar Linnè com Anthyllis erinacea. |
Etimològic |
Erinacea pungens | Pungens (que punxa), participi present del verb pungere (punxar), per les seves espines vulnerants. |
Etimològic |
Erinus | Al Pseudo-Dioscòrides i altres llocs, erínos (erinus, en llatí) és el nom d'una planta indeterminada. Sens dubte és una corrupció del grec echínos, -ou (l'eriçó). Algun botànic pre-linneà l'aplicà per a l'espècie Erinus alpinus, que no té res a veure amb l'anterior, segurament pels pèls híspids que cobreixen tota la planta. Seguint aquest criteri, Linné (1737) va establir el gènere Erinus en substitució de l'Ageratum de Tournefort, dient només que havia pres el nom de Dioscòrides. |
Etimològic |
Erinus alpinus | Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), per viure en llocs alpins d'Europa i Àfrica. |
Etimològic |
Erodium | Del llatí botànic erodium, -ii. Gènere creat per Ch.-L. L’Héritier de Brutelle, que no va explicar l'origen del nom. Sens dubte, però, es va encunyar, per analogia amb Geranium, del nom grec del bernat pescaire, erodiós, -óu, ja que els seus fruits, com els de les altres geraniàcies, recorden, per la seva forma, el bec d'aquesta au. |
Etimològic |
Erodium botrys | Del grecollatí botrus o botrys (la artemísia, o potser el donzell), per la semblança de les fulles. |
Etimològic |
Erodium cavanillesii | Dedicada al botànic valencià Cavanilles. |
Etimològic |
Erodium chium | De l'adjectiu grecollatí chius, -a, -um (de l'illa de Quio, al mar Egeu). |
Etimològic |
Erodium ciconium | Del llatí ciconia (la cigonya), per la semblança del seu fruit amb el bec de dita au. |
Etimològic |
Erodium cicutarium | Del llatí cicuta (ceguda o cicuta) amb el sufix -arium (relacionat amb), per la semblança de les fulles. |
Etimològic |
Erodium glandulosum | Del llatí glandulosus, derivat de glandula, -ae (petit bony o tumor sota la pell) que és diminutiu de glans, glandis (l'aglà), per les fulles i sèpals glandulosos. |
Etimològic |
Erodium jacquinianum | Dedicat a Nicolau J. Jacquin, botànic austríac i explorador de l'Amèrica meridional. |
Etimològic |
Erodium laciniatum | Laciniatus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic per a referir-se a les fulles dividides en segments estrets, derivat de lacinia, -ae (franja o vora), per les divisions de les fulles. |
Etimològic |
Erodium macradenum | Del grec makrós (llarg, abundant) i adén, adénos (glàndula), per les fulles i sèpals glandulosos. |
Etimològic |
Erodium malacoides | Del grec maláche (malva), i la terminació oídes (semblant), per la semblança de les seves fulles amb les de la malva. |
Etimològic |
Erodium moschatum | Aquest adjectiu irregular ha estat format de móschos, -ou, nom grec de la cabra de mesc o bou mesquer, referint-se a l'olor de la planta, semblant a la del mesc (muscum. -i, en llatí), que segreguen certes glàndules dels mascles d'aquests i altres animals. |
Etimològic |
Erodium petraeum | Del llatí petraeus, derivat de petra, -ae (pedra), designant que neix entre les pedres. |
Etimològic |
Erodium romanum | Del llatí romanus (de Roma), pel seu origen. |
Etimològic |
Erodium rupestre | Adjectiu del llatí botànic, format per analogia amb altres com ara campestre; derivat de rupes, -is (la roca), per la seva estació. |
Etimològic |
Erodium tenuisectum | Del llatí tenuis, -e (prim) i sectus, participi passat del verb secare (tallar), per les fulles tripinnatisectes. |
Etimològic |
Erodiun supracanum | Format dels mots llatins supra (sobre) i canus (blanquinós), pel color de la cara superior, o anvers, de les fulles. |
Etimològic |
Erophila | Nom format del grec éar, éaros (primavera) i phílos (amic, el que ama), és a dir, amant de la primavera. |
Etimològic |
Erophila verna | Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris (la primavera), fent-ne referència a l'època de floració. |
Etimològic |