Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Eruca | Del verb llatí urere (cremar), pel gust picant de les llavors. En llatí, eruca, a més d'eruga (larva), era el nom d'una planta crucífera, probablement la ruca (Eruca vesicaria). Segons St. Isidor de Sevilla, eruca seria una alteració d'urica (l'eruga). |
Etimològic |
Eruca sativa | Del llatí sativus (que se sembra), sens dubte involuntàriament, amb altres llavors. |
Etimològic |
Eruca vesicaria | Del llatí vesicarius, de vesica (bufeta), per la forma del calze fructífer. |
Etimològic |
Erucastrum | Nom format del gènere Eruca amb el sufix llatí -astrum, -i que té un significat despectiu de semblança incompleta, com quan diem borda a una planta que no és l'espècie autèntica, sinó una altra de semblant. |
Etimològic |
Erucastrum gallicum | Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia, de França), sens dubte per haver-s'hi trobat la planta. |
Etimològic |
Erucastrum nasturtiifolium | Adjectiu compost de Nasturtium, antic gènere de les crucíferes, i folium, -ii (fulla), es a dir, de fulles semblants a les d'un Nasturtium. |
Etimològic |
Erucastrum pollichii | Dedicada al metge, entomòleg i botànic alemany J. A. Pollich (1741-1780), autor de la Historia plantarum in Palatinatu. |
Etimològic |
Ervum | Segons J. Cadevall, és una paraula llatina usada per Columel·la, que alguns fan derivar del celta erw (camp), per viure a les terres cultivades. En Plini, ervum és la garrofa. |
Etimològic |
Ervum pubescens | Del llatí pubescens (que comença a cobrir-se de pels) i aquest de pubes, -eris (jove a qui comença a sortir el borrissol). Planta pubescent, una mica peluda, de pèls pocs i curts. |
Etimològic |
Ervum ervilia | En llatí, diminutiu d'ervum, nom amb que Varró anomena una veça, escrit també ervila, per la seva petita talla. |
Etimològic |
Ervum hirsutum | Del llatí hirsutus (pelut), per ser-ho el llegum i, més o menys, la planta.
|
Etimològic |
Ervum lens | Del llatí lens, lentis, (la llentia). |
Etimològic |
Ervum nigricans | Del llatí nigricans, -antis (que negreja) derivat de niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors que són tacades de bru negrós. |
Etimològic |
Ervum tetraspermum | Del grec tétra (quatre) i spérma (llavor), pel nombre de llavors que normalment conté el llegum. |
Etimològic |
Eryngium | Del grecollatí erynge, -es i eryngium, -ii, entre els romans, nom de diferents cards, principalment els d'aquest gènere. |
Etimològic |
Eryngium bourgatii | Dedicada pel naturalista francès A. Gouan al seu col·lega i metge Bourgati amb qui va herboritzar als Pirineus (1766-1767). |
Etimològic |
Eryngium campestre | Del llatí campestris, -e (propi dels camps cultivats), perquè s'hi troba freqüentment. |
Etimològic |
Eryngium maritimum | Del llatí maritimus, -a, -um (del mar o dels seus voltants), per la seva preferent habitació a les àrees litorals o marítimes. |
Etimològic |
Erysimum | Del grecollatí erysimum, -i, en Dioscòrides, nom d'una planta medicinal per excel·lència, a la qual Plini anomena irio, probablement un Sisymbrium. El nom es fa derivar del grec erýo (salvar). |
Etimològic |
Erysimum aurigeranum | Aurigeranus, -a, -um toponímic format d'Aurígera, nom en llatí del riu Ariège, per haver-se trobat l'espècie al departament francès del mateix nom. |
Etimològic |
Erysimum australe | Del llatí australis, -e (del sud, austral), derivat d'auster, -i (austre, vent del sud), pel seu lloc d'habitació. Sinònim de meridionalis, -e. |
Etimològic |
Erysimum cheiranthoides | Epítet compost de cheiranthus, nom del violer groc, amb la terminació -oídes del grec eídos (aspecte), per la semblança d'aquesta planta amb el dit violer. |
Etimològic |
Erysimum grandiflorum | Adjectiu del llatí botànic compost dels mots grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per la grandària de les flors. |
Etimològic |
Erysimum grandiflorum subsp. collisparsum | Adjectiu format del llatí collis, -is (turó, puig) i sparsus, -a, -um, participi passat del verb spargere (escampar, disseminar). |
Etimològic |
Erysimum hieracifolium | Epítet compost de Hieracium (gènere de les compostes) i el sufix -oídes (semblant a); segons Cadevall, per la semblança de les fulles amb les de la Picris hieracioides. |
Etimològic |
Erysimum longifolium | Adjectiu del llatí botànic compost de longus, -a, -um (llarg) i folium, -ii (la fulla), per la llargària de les fulles. |
Etimològic |
Erysimum ochroleucum | Del grec ochróleukos (d'un groc pàl·lid), pel color de les flors. Mot compost d'ochrós (groc pàl·lid) i leukós (blanquinós). |
Etimològic |
Erysimum pumilum | Forma adjectivada del llatí pumilus, -i (nan), per la seva curta alçària. |
Etimològic |
Erysimum repandum | Del llatí repandus, -a, -um (corbat o torçat cap amunt), al·ludint a la forma sinuato-dentada del marge de les fulles. |
Etimològic |
Erysimum sylvestre | Del llatí sylvestris, -e (del bosc, que hi viu), derivat de sylva o silva, -ae (el bosc), per la seva estació. |
Etimològic |