Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Esbrancar | v. Tallar o esqueixar-se les branques d'un arbre. Vilanova de Formiguera (Capcir) |
Etnobotànica |
Esca | f. Secreció solidificada dels ametllers. Horta de Sant Joan (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Escabessar | v. Un arbre perdre una part o la totalitat de la capça. La Jonquera (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Escardar | v. Podar els pins. Guardarmar (Baix Vinalopó) |
Etnobotànica |
Escardell | m. Suro que s'ha pelat per segona vegada. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Escardell | f. Panna de suro que es treu per segona vegada. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Escarrassar | v. Caure de natural o fer caure les fulles d’una planta. Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà). El fred escarrassa els roures. |
Etnobotànica |
Escarrollar | v. Aplegar els carrolls. Horta de Sant Joan (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Escassar | v. Podar un arbre. Jou (Pallars Sobirà) |
Etnobotànica |
Escatir | v. Esporgar oliveres, suros.... La Jonquera (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Esclariat | m. Dit d'un vegetal del qual n'hi ha pocs. Lladó (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Esclatar | v. Obrir-se una flor. Castelldans (Garrigues) |
Etnobotànica |
Esclofa | f. Escorça. Horta de Sant Joan (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Esclova | f. Clofolla, clova. Coberta que protegeix la llavor o bé el fruit, total o parcialment (essent al part externa del fruit), i que se'n separa amb certa facilitat. Santa Coloma de Farners (Selva). L'esclova dels pinyons. |
Etnobotànica |
Esclòvia | f. Clofolla, clova. Coberta que protegeix la llavor o bé el fruit, total o parcialment (essent al part externa del fruit), i que se'n separa amb certa facilitat. Santa Coloma de Farners (Selva) |
Etnobotànica |
Escollar | v. Mirada que el cap de colla dels esllemenadors dona a una olivera o ametller per fer veure com s’ha de procedir a l’hora de treure branques i rama. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Escorça | f. Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. Fals (Bages) |
Etnobotànica |
Escorçar | v. Llevar l'escorça d'un arbre. Cabrera d'Igualada (Anoia)) |
Etnobotànica |
Escorfa | f. Clovella d'ametlla. Alcalà de la Jovada (Marina Alta) |
Etnobotànica |
Escorxa | f. Escorça. Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. Aqullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Escorxa | f. Escorpit. La segona pela del suro, situada entre l'escorça externa i el cos de l'arbre. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Escorxar | v. Treure d'escorça (escorxa) d'un arbre. Lliurona (alt Empordà) |
Etnobotànica |
Escuixat | m. Arbre que té alguna cuixa (bessa) trencada. Montpolt (Solsonès) |
Etnobotànica |
Esllemenador | m. Persona que esllemena. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Esllemenar | v. Esporgar oliveres i ametllers. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Esnovar | v. Treure els nous (rebrots que surten a les branques) d'oliveres i ametllers després d'haver-los esllemenat. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Espadat | m. Arbre de tronc alt i recte. Biscarri (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
Espàrrec | m. Brot tendre de l'esparreguera. Caseres (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Espelagrinar | v. Treure (llevar) el primer suro d'un arbre (el pelagrí). Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Espellonar | v.Treure el pelló d'un vegetal. La Jonquera (Alt Empordà). Espellonar castanyes. |
Etnobotànica |