Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Matricaria discoidea | Del grecollatí discoideus, -a, -um (en forma de disc), és a dir, sense raigs, perquè els capítols no tenen lígules radiants. |
Etimològic |
Matricaria maritima | Del llatí maritimus, -a, -um (del mar o dels seus voltants), per la seva estació preferent. |
Etimològic |
Matricaria maritima subsp. inodora | Del llatí inodorus, -a, -um (que no fa olor), probablement per contrast amb altra espècie que sí en fa. |
Etimològic |
Matricaria recutita | Del llatí recutitus, -a, -um (circumcís), al·ludint, probablement, a les lígules retrorses. |
Etimològic |
Matthiola | Gènere dedicat a P. A. Matthiolus (1501-1577) metge i botànic italià, cèlebre traductor i comentador de la Materia Medica de Dioscòrides. |
Etimològic |
Matthiola incana | Del llatí incanus, -a, -um (canós). Columel·la anomenava incanae herbae a les plantes cobertes d'un borrissol blanc. |
Etimològic |
Matthiola sinuata | Del llatí sinuatus, -a, -um (plegat en forma de si, ple de sins), pels marges sinuosos de les fulles; sinònim de sinuosus, -a, -um. |
Etimològic |
Matthiola tristis | Del llatí tristis, -e (trist, malenconiós), perquè només fan olor cap al vespre, com algunes especies de Hesperis, Pelargonium, etc.) |
Etimològic |
Meconopsis | Del grec mékon (cascall) i ópsis (aspecte), per la semblança d'aquesta planta amb un cascall. |
Etimològic |
Meconopsis cambrica | Cambricus, del País de Gal·les (Càmbria és l'antic nom de Gal·les). |
Etimològic |
Medicago | Del nom que Dioscòrides i Plini donaven a l'alfals, herba medica, per haver estat introduït des de la Mèdia (actual Iran), i el sufix -ago que indica relació o semblança. Medicago va ser establert com a gènere de les lleguminoses per Tournefort i revalidat per Linnè, que hi inclogué, a més, les Medica de Tournefort i d'altres prelinneans. |
Etimològic |
Medicago arabica | Del llatí arabicus, -a,-um (de l'Aràbia), per la seva habitació. |
Etimològic |
Medicago arborea | Del llatí arboreus, -a, -um (semblant a un arbre) derivat de arbor, -oris (arbre), pel seu port arbustiu. |
Etimològic |
Medicago ciliaris | Del llatí ciliaris, -e, derivat de cilium, -ii (cella), per les espines llargues i febles del seu llegum. |
Etimològic |
Medicago depressa | Del llatí depressus, -a, -um, participi passat del verb deprimere (aixafar), pel seu llegum aplanat i subdiscoidal. |
Etimològic |
Medicago disciformis | Adjectiu format del llatí discus, -i (disc, plat) i el sufix -formis (en forma de), per la forma que té el llegum. |
Etimològic |
Medicago falcata | Del llatí falcatus, -a, -um (en forma de falç) derivat de falx, falcis (la falç), pel seu llegum falciforme. |
Etimològic |
Medicago gerardi | Dedicada al botànic anglès J. Gerard (1545–1612). |
Etimològic |
Medicago hispida | Del llatí hispidus, -a, -um (aspre, pelut), perquè algunes vegades la planta ho és més o menys. |
Etimològic |
Medicago lappacea | Del llatí lappaceus, -a, -um, derivat de lappa, -ae, nom d'una planta en Plini, probablement Arctium lappa, per la semblança de les espines del llegum amb les del periclini d'aquella planta de la família Asteraceae (compostes). |
Etimològic |
Medicago liocarpa | Adjectiu compost del grec leíos, -a, -on (llis o glabre) i karpós, -ou (fruit), pel seu llegum glabre. |
Etimològic |
Medicago littoralis | Adjectiu llatí derivat de littus, -oris (el litoral, la vora de la mar), per la seva estació. |
Etimològic |
Medicago lupulina | Del llatí tardà lupulus (el llúpol), potser per la feblesa i flexibilitat dels seus troncs, que recorda aquesta planta. |
Etimològic |
Medicago maculata | Del llatí maculatus, -a, -um, adjectiu derivat de macula, -ae (taca), per les que generalment tenen els seus folíols. |
Etimològic |
Medicago marina | Del llatí marinus, -a, -um (del mar), per la seva estació, al litoral marí. |
Etimològic |
Medicago minima | Del llatí minimus, -a, -um, superlatiu irregular de parvus, -a, -um (petit), que té per comparatiu minor, -oris, per raó del seu llegum molt petit. |
Etimològic |
Medicago muricata | Del llatí muricatus, -a, -um, derivat de murex, muricis (cargol marí espinós i també obriülls), per les espines del llegum. |
Etimològic |
Medicago orbicularis | Del llatí orbiculus, -i diminutiu de orbis, -is (cercle), per la forma del llegum. |
Etimològic |
Medicago polycarpa | Del grec polýs (molt) i karpós, ou (fruit), pel nombre de llegums que porten els peduncles. |
Etimològic |
Medicago polymorpha | Adjectiu del llatí botànic format amb els mots grecs polýs (molts) i morphé (forma, aspecte), per l'aspecte variable de la planta. Sinònim de variabilis, d'arrel llatina. |
Etimològic |