Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Lilium martagon | Nom del llatí medieval amb què es coneixia una mena de lliri. Es el martagon de Mattioli, que després van fer servir en sentit genèric altres botànics prelinneans. Els alquimistes, potser pel color rogenc de les flors, el relacionaren amb el planeta Mart. |
Etimològic |
Lilium pyrenaicum | Del llatí pirenaicus, -a, -um (dels Pirineus), perquè és planta pròpia dels Pirineus. |
Etimològic |
Limonium | Del grec leimónion, en llatí limonium, -ii, derivat de leimón (prat, lloc humit); Segons Dioscòrides, és el nom d'una planta que neix als prats i aiguamolls, amb fulles semblants a les de la beta (la bleda i altres plantes semblats del gènere Beta), però més llargues i tènues. Molts botànics l'han identificat amb el Limonuim vulgare. El gènere Limonium fou publicat per Philip Miller en 1754. |
Etimològic |
Limonium bellidifolium | Adjectiu del llatí botànic, compost dels mots llatins bellis, -idis (la margaridoia) i folium, -ii (la fulla), perquè té les fulles semblants a les de la margaridoia (Bellis sp.) |
Etimològic |
Limonium costae | Forma llatinitzada en genitiu del cognom Costa. Dedicat a Antoni Cebrià Costa i Cuxart (1817-1886), catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona, que descobrí aquesta planta prop de l'estany d'Ibars.
|
Etimològic |
Limonium echioides | Epítet del llatí botànic format del gènere Echium i el sufix grec -oídes (semblant a), per les fulles verrucoses com les d'algunes herbes de l'escurçó (Echium sp.); del grec échis (escurçó). |
Etimològic |
Limonium ferulaceum | Del llatí ferulaceus, -a, -um (semblant a la ferula o canyaferla), aquí emprat per a indicar la semblança de la panícula –molt densament ramificada– amb les fulles de la canyaferla (Ferula communis). |
Etimològic |
Limonium girardianum | Espècie dedicada per G. Gussone a Frédéric de Girard (1810-1851), botànic francès que es va ocupar dels Limonium (llavors de nom genèric Statice) de la flora francesa. |
Etimològic |
Limonium gr. duriusculum | Del llatí duriusculus, -a, -um (una mica dur), per les tiges, de consistència una mica dura. El mot és una forma diminutiva de durior, -us (més dur), comparatiu de durus, -a ,-um (dur, rígid). |
Etimològic |
Limonium tremolsii | Tremolsius, -ii és el nom dedicat per Rouy al botànic, natural de Cadaqués, Frederic Trèmols i Borrell (1831-1900), que fou catedràtic a la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, i que descobrí aquesta planta al Cap de Creus. |
Etimològic |
Limonium virgatum | Del llatí virgatus, -a, -um (ratllat, llistat), derivat de virga, -ae (vara, vímet), per les tiges nombroses i primetes com vergelles. Els botànics fan servir aquest sentit –amb branquetes– més que no pas l'original de llistat o ratllat. |
Etimològic |
Linaceae (Linàcies) | Família que pren nom del gènere principal, Linum. |
Etimològic |
Linaria | Nom del llatí medieval aplicat a diferents plantes; segons C. Bauhin, per la semblança de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum). En llatí clàssic, linaria, -ae era el taller on es treballava el lli (linum, -i). El gènere fou publicat per Philip Miller en 1754. |
Etimològic |
Linaria alpina | Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), per viure als Alps i a la zona alpina d'altres muntanyes. |
Etimològic |
Linaria arvensis | Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e. |
Etimològic |
Linaria arvensis subsp. micrantha | Epítet compost format del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), fent referència a la petitesa de les corol·les. És sinònim de parviflora, d'arrel llatina. |
Etimològic |
Linaria arvensis subsp. simplex | Del llatí simplex, -icis (simple, senzill), per la tija, generalment no ramificada. |
Etimològic |
Linaria commutata | Vegeu Kickxia commutata. |
Etimològic |
Linaria cymbalaria | En 1768, el botànic escocès Ph. Miller va classificar la planta que ara coneixem com Cymbalària muralis dintre del gènere Linària. Vegeu Cymbalaria. |
Etimològic |
Linaria elatine | Vegeu Kickxia elatine. |
Etimològic |
Linaria pelisseriana | Pelisserianus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic creat per C. Linné per a dedicar aquesta espècie a l'humanista i naturalista francès Guillaume Pellicier (1490-1568), que fou bisbe de Montpeller. |
Etimològic |
Linaria spuria | Vegeu Kickxia spuria. |
Etimològic |
Linaria striata | Del llatí striatus, -a, -um (ratllat, acanalat), derivat de stria, -ae (estria, ratlla), per les flors amb línies violades, que destaquen com estries sobre el fons clar de la corol·la. |
Etimològic |
Linaria supina | Del llatí supinus, -a, -um (supí, ajagut d'esquena), per tenir les rames ajagudes. |
Etimològic |
Linaria vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ésser comuna en gran part d'Europa. |
Etimològic |
Linum | Hom fa derivar del cèltic llin, que significa llí; d'on el grecollatí linum. El gènere va ser establert per Tournefort i validat per Linnè. |
Etimològic |
Linum alpinum | Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva habitació a la regió alpina. |
Etimològic |
Linum angustifolium | Format del llatí angustus (estret) i folium, (la fulla), per les seves fulles estretes. |
Etimològic |
Linum campanulatum | Del llatí medieval campana, -ae, que té entre nosaltres el mateix significat, per la forma acampanada de la corol·la. |
Etimològic |
Linum catharticum | Del grecollatí kathartikós (que purifica o purga), perquè en un altre temps s'havia emprat com a purgant. |
Etimològic |