Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Frankenia hirsuta

Del llatí hirsutus, -a, -um (pelut), fent al·lusió als pèls de les fulles i del calze.

Etimològic
Frankenia pulverulenta

Del llatí pulverulentus, -a, -um (ple de pols), per la que en recobreix el tronc i les fulles.

Etimològic
Frankeniaceae (Frankeniàcies)

Pren nom de l'únic gènere que conté: Frankenia.

Etimològic
Fraxinus

Fraxinus, -i és el nom que dona Plini als freixes en general. Es fa derivar del grec fráxis (tanca), perquè sovint els freixes servien per a limitar o tancar les propietats.

El gènere Fraxinus fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1754, 1754).

Etimològic
Fraxinus angustifolia

Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir les fulles aparentment més estretes que les d'altres espècies.

Etimològic
Fraxinus excelsior

Excelsior, -us és el grau comparatiu d'excelsus, -a, -um (excels, elevat), per la seva alçada considerable. C. Bauhin fou qui primer anomenà aquesta espècie Fraxinus excelsior, sens dubte seguint Teofrast que distingia dues menes de freixe: unum excelsum, procerum..., alterum humilius, minus augescens (un alt, gran... [aquest], l'altre més petit, que creix menys).

Etimològic
Fumana

D'origen no explicat encara satisfactòriament. Thomas Bartholin (1673) anomenà Herba fumana la planta que, després, Linnè anomenà Cistus fumana, potser pel seu aspecte grisenc, com fumat, del llatí fumus, -i (fum).

Etimològic
Fumana ericoides

Adjectiu del llatí botànic format del gènere Erica i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb un bruc.

Etimològic
Fumana ericoides subsp. montana

Del llatí montanus, -a, -um (referent a la muntanya o que hi viu), per la seva preferent habitació muntanyenca.

Etimològic
Fumana laevipes

Del llatí levis o laevis (llis) i pes, pedis (el peu), pels pedicels glabres.

Etimològic
Fumana procumbens

Del llatí procumbo (estar estès o ajagut), per les seves branques ajagudes.

Etimològic
Fumana spachii

Dedicada a Spach, autor del Conspectus Monographie Cistacearum, 1836.

Etimològic
Fumana viscida

Del llatí viscidus, que com viscosus i viscum (el vesc) deriven del verb visco (untar o fregar amb una substància agafatosa), per les seves fulles glanduloses i enganxoses.

Etimològic
Fumaria

Del nom de la planta en llatí, fumaria, de fumus (fum), per haver-la considerada com un vapor o fum a causa de la seva fesomia i del color blau glaucescent. El nom que té en grec la planta, kapnós, també significa fum.

Etimològic
Fumaria micrantha

Del grec mikrá (petita) i ánthos (flor), per les flors petites.

Etimològic
Fumaria bastardii

En commemoració del metge i botànic francès Toussaint Bastard (1785-1846)

Etimològic
Fumaria calcarata

Del llatí calcar (esperó), perquè el té molt llarg.

Etimològic
Fumaria capreolata

Pels pecíols que es cargolen com circells, en llatí capreoli, com cirrosa, de cirrus (rínxol).

Etimològic
Fumaria densiflora

Per la disposició compacta de les flors.

Etimològic
Fumaria gaillardotii

En homenatge al metge i naturalista francès Charles Gaillardot (1814-1883).

Etimològic
Fumaria major

Per la major grandària relativa de les corol·les.

Etimològic
Fumaria muralis

Pel seu hàbitat predilecte, és a dir, les parets o murs, en llatí, muri.

Etimològic
Fumaria officinalis

Linné la considerava l'espècie medicinal per excel·lència. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Per això Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Etimològic
Fumaria parviflora

Del llatí parvus (petit) i flos, floris, per les flors ben petites.

Etimològic
Fumaria vaillantii

Dedicada a S. Vaillant, botànic francès.

Etimològic