Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Boixiguer

f. Boixeda. Comunitat de boixos.

Biasques (Baixa Ribagorça)
Bonansa (Alta Ribagorça)
Buielgues (Alta Ribagorça)
Fontjamina (Alta Ribagorça)
Montiberri (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Bolló

m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal.

L’Albiol (Alt Camp)
Mont-ral (Alt Camp)

Etnobotànica
Borat

m. Arbre de soca buidada amb una cavitat que no es veu des de l'exterior.

Banyeres (Baix Empordà)
La Cellera (Selva)
L'Esparra (Selva)
La Jonquera (Alt Empordà)
Mieres (Garrotxa)
Pruit (Osona)
Riudarenes (Selva)
Santa Margarida de Bianya (Garrotxa)
Pla de l'Estany

Etnobotànica
Bord

m. Que no fa fruit o el fa dolent o petit. Oposat a ver o de llei.

Gandesa (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Prat de Comte (Terra Alta)
Pujarnol (Pla de l’Estany)
Vilanova de Prades (Conca de Barberà)

Etnobotànica
Bordís

m. Arbre silvestre que no s'ha empeltat, especialment aplicat als ullastres.

Arnes (Terra Alta)
Rossell (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Bordissal

m. Conjunt nombrós de bordissos.

Rossell (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Bordissenc

adj. Que no és de bona mena. Una pomera bordissenca.

La Prenyanosa (Segarra)

Etnobotànica
Bordissot

f. Classe de figa.

Formentera

Etnobotànica
Borra

f. Flor de pi blanc.

Sant Francesc de Formentera (Formentera)

Etnobotànica
Borraina

f. Fulla de borraina (borratja).

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Borró

f. Gemma d'una planta llenyosa.

Gandesa (Terra Alta)
Montan de Tost (Alta Urgell)
Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)
Verdú (Urgell)

Etnobotànica
Borrolles

f. Pinyes.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Borronar

v. Treure borró de les plantes.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Borruga

f. Pinya de pi negre.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Borrugat

m. Arbre que ha posat berrugues (borrugues).

Valldarques (Alt Urgell)

Etnobotànica
Bosc

m. Lloc poblat d'arbres.

Boí (Alta Ribagorça)
Can Geli del Bosc,a Darnius (Alt Empordà)

Etnobotànica
Bosc de mata baixa

m. Màquia.

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

Etnobotànica
Boscam

m. Productes del bosc.

Vall d'Arques (Alt Urgell). Enguany hi ha boscam: englans i alzines.

Etnobotànica
Boscar

v. Poblar d'arbres un terreny.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Boscarrera

m. Indret moblat amb vegetació que no arriba a ser arbòria i dificulta transitar-hi.

Espés de Baix (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Boscat

m. Cobert de bosc.

Biscarri (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Boscúria

f. Bosc espès i gran.

La Jonquera (alt Empordà)
Lliurona (Alt Empordà)
Olzinelles (Vallès Oriental)
Sadernes (Garrotxa)

Etnobotànica
Bosquerola

f. Classe de pera de poca qualitat.

Cocentaina (Comtat)

Etnobotànica
Bosquet

m. Bosc més aviat petit.

Agullana (Alt Empordà)
Vilanant (Alt Empordà).
Bosquet de Baix. Alzines Grosses del Bosquet.

Etnobotànica
Bosquetà

adj. Planta silvestre. Figueres bosquetanes.

El Port de la Selva (Alt Empordà). Figueres bosquetanes

Etnobotànica
Bosqueta

m. Jaç. Fullaraca que serveix de llit al bestiar.

Guardamar (Baix Vinalopó)

Etnobotànica
Branca

f. Ramificació gruixuda del tronc d'un arbre i , també, les ramificacions importants d'aquesta.

Agullana (Alt Empordà)
Fonollosa (Bages)
Iran (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Brancada

f. Conjunt de branques d'un arbre.

Amer (Selva)
Solius (Baix Empordà)
Viladrau (Osona)
Vilafreser (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Brancallut

m. Planta de moltes branques.

La Vola (Osona)

Etnobotànica
Brancatge

m. Conjunt de branques d'un arbre.

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

Etnobotànica