Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Brancut | adj. Vegetal de moltes branques. Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) |
Etnobotànica |
Branquilló | m. Última ramificació del brancatge d’una planta llenyosa. Santa Coloma de Farners (Selva) |
Etnobotànica |
Breulo | m. Vegetal trencadís. Àreu (Pallars Sobirà) |
Etnobotànica |
Broc | m. Trosset de branca, especialment la seca que cau dels arbres. Castenesa (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Brocada | f. Tros de sarment amb dos o tres ulls, que deixen a un cep en podar-lo, perquè creixi i doni fruit en l'any. Arenys de Lledó (Matarranya) |
Etnobotànica |
Bròdol | m. Vegetal trencadís. Senyiu (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Brosquil | m. Malesar espès. La Sénia (Montsià) |
Etnobotànica |
Brosquilar | m. Bosc espès. Roquetes (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Brossa | f. Brolla. Beniure (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
Brossa | f. Despulles d'una planta. Cabrera d'Igualada (Anoia). De la brossa dels pins en fèiem carbonilla |
Etnobotànica |
Brostada | f. Conjunt de brots tendres d'una planta. Horta de Sant Joan (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Brostar | v. Una planta, treure brots nous. Gandesa (Terra Alta). Alguns arbres brostaen. |
Etnobotànica |
Brostar | v. Tallar els brots tendres dels ametllers. Les Coves de Vinromà (Plana Alta) |
Etnobotànica |
Brot | m. Branquilló tendre. Gandesa (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Brotar | v. Treure brots. Montan de Tost (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Brulla | f. Fruit de l’arç blanc. Castellar de N’Hug (Berguedà) |
Etnobotànica |
Brulla | f.Fruit d'arç blanc. Castellar de N'Hug (Berguedà) |
Etnobotànica |
Brusc | m. Vegetal trencadís. Àreu (Pallars Sobirà) |
Etnobotànica |
Burxot | m. Espiorc. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo Horta de Sant Joan (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Buscall (habitualment dit buscai) | m. Tros de llenya gruixut. Cànoves (Vallès Oriental) |
Etnobotànica |
Buscallet | m. Buscall petit. Mas de Barberans (Montsià) |
Etnobotànica |
Cabossa | f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres). Tortosa (Baix Ebre). La cabossa és com mel en bresca. |
Etnobotànica |
Cabrerot | m. Raïm que es fa més tardà que els altres i queda sense collir al temps de la veremada. Diccionari Alcover-Moll |
Etnobotànica |
Cadena llarga | m. Classe d'albercoc. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
Cadira | f. La branca d'un arbre fa cadira quan descriu un angle recte. Saldes (Berguedà) |
Etnobotànica |
Calcí | m. Part d’una soca que toca a terra. Músser (Cerdanya) |
Etnobotànica |
Cama | f. Cadascuna de les tiges principals d'un arbre que neixen de la rabassa. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Camal | m. Rebrot, especialment el que surt d'una branca i ja té una certa entitat. Durro (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Camal | m. Tija o tiges principals d'un arbre o arbust. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Cameta | f. Classe de figa. Formentera |
Etnobotànica |