Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Brancut

adj. Vegetal de moltes branques.

Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà)
Vilada (Berguedà)
(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Branquilló

m. Última ramificació del brancatge d’una planta llenyosa.

Santa Coloma de Farners (Selva)

Etnobotànica
Breulo

m. Vegetal trencadís.

Àreu (Pallars Sobirà)
Boí (Alta Ribagorça)
Saurí (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Broc

m. Trosset de branca, especialment la seca que cau dels arbres.

Castenesa (Alta Ribagorça)
Josa de Cadí (Alt Urgell)
Ransol (Andorra)
Saurí (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Brocada

f. Tros de sarment amb dos o tres ulls, que deixen a un cep en podar-lo, perquè creixi i doni fruit en l'any.

Arenys de Lledó (Matarranya)
Caseres (Terra Alta)

Etnobotànica
Bròdol

m. Vegetal trencadís.

Senyiu (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Brosquil

m. Malesar espès.

La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Brosquilar

m. Bosc espès.

Roquetes (Baix Ebre)

Etnobotànica
Brossa

f. Brolla.

Beniure (Pallars Jussà)
Biasques (Baixa Ribagorça)

Etnobotànica
Brossa

f. Despulles d'una planta.

Cabrera d'Igualada (Anoia). De la brossa dels pins en fèiem carbonilla

Etnobotànica
Brostada

f. Conjunt de brots tendres d'una planta.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Brostar

v. Una planta, treure brots nous.

Gandesa (Terra Alta). Alguns arbres brostaen.
La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Brostar

v. Tallar els brots tendres dels ametllers.

Les Coves de Vinromà (Plana Alta)

Etnobotànica
Brot

m. Branquilló tendre.

Gandesa (Terra Alta)
Lliurona (Alt Empordà)
Montan de Tost (Alt Urgell)
Sous (Alt Empordà)

Etnobotànica
Brotar

v. Treure brots.

Montan de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica
Brulla

f. Fruit de l’arç blanc.

Castellar de N’Hug (Berguedà)

Etnobotànica
Brulla

f.Fruit d'arç blanc.

Castellar de N'Hug (Berguedà)

Etnobotànica
Brusc

m. Vegetal trencadís.

Àreu (Pallars Sobirà)
Noarre (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Burxot

m. Espiorc. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Buscall (habitualment dit buscai)

m. Tros de llenya gruixut.

Cànoves (Vallès Oriental)
Fonollosa (Bages)
Horta de Sant Hoan (Terra Alta))
Margalef (Priorat)
Salo (Bages)

Etnobotànica
Buscallet

m. Buscall petit.

Mas de Barberans (Montsià)

Etnobotànica
Cabossa

f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres).

Tortosa (Baix Ebre). La cabossa és com mel en bresca.

Etnobotànica
Cabrerot

m. Raïm que es fa més tardà que els altres i queda sense collir al temps de la veremada.

Diccionari Alcover-Moll

Etnobotànica
Cadena llarga

m. Classe d'albercoc.

Cocentaina (Comtat)

Etnobotànica
Cadira

f. La branca d'un arbre fa cadira quan descriu un angle recte.

Saldes (Berguedà)

Etnobotànica
Calcí

m. Part d’una soca que toca a terra.

Músser (Cerdanya)

Etnobotànica
Cama

f. Cadascuna de les tiges principals d'un arbre que neixen de la rabassa.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Camal

m. Rebrot, especialment el que surt d'una branca i ja té una certa entitat.

Durro (Alta Ribagorça)
Sarroqueta (alta Ribagorça)
Saurí (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Camal

m. Tija o tiges principals d'un arbre o arbust.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Cameta

f. Classe de figa.

Formentera

Etnobotànica