Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Campar

v. Viure, especialment si es viu bé.

Aneto (Alta Ribagorça)
Boí (Alta Ribagorça)
Gotarta (Alta Ribagorça)
El Mont de Roda (Baixa Ribagorça)
Natjà (Llitera)
Seganta (Baixa Ribagorça)
Sudanell (Segrià)
. Hi campen molts tamarits.
Suïls (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Cana

m. Tronc d'un arbre.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Canó

m. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Jonquera (Alt Empordà)
Les Llosses (Ripollès)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Osor (Selva)
Roquetes (Baix Ebre)
Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
Vilada (Berguedà)
(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Canonada

f. Canó. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques

Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Canot

m. Tija principal d'un arbre o arbust.

Adraén (Alt Urgell)
Erill-la-Vall (Alta Ribagorça)
Montan de Tost (Alt Urgell)
Valldarques (Alt Urgell
. Diem canot o soca.

Etnobotànica
Canota

f. Tija principal d'un arbre o arbust.

Ossera (Alt Urgell)

Etnobotànica
Cant

v. So que fa el suro o el carbó en copejar-lo.

Agullana (Alt Empordà)
Bassegoda (Alt Empordà)

Etnobotànica
Cantar

v. So que fa el suro en copejar-lo.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Canya

f. Canó. Tronc d'un arbre o arbust.

Coratxà (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Canyar

m. Comunitat formada per canyes.

Arenys de Lledó (Matarranya)
El Cogul (Garrigues)
Constantí (Tarragonès)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Jesús (Baix Ebre)
El Morell (Tarragonès)
Prat de Comte (Terra Alta)
La Riera de Gaià (Tarragonès)
Rossell (Baix Maestrat)
Sant Martí de Tous (Anoia)
El Talladell (Urgell)
Ulldemolins (Priorat)
La Vilella Baixa (Priorat)

Etnobotànica
Canyer

m. Comunitat formada per canyes.

Artés(Bages)
Darnius (Alt Empordà)
La Jonquera (Alt Empordà)
Lliçà de Vall (Vallès Oriental)
El Port de la Selva (Alt Empordà)
Pujarnol (Pal de l'Estany)
Sils (Selva)
Vilabertran (Alt Empordà)
. Al canyer li agrada el riberal.

Etnobotànica
Caparra

f. Tàpera. Poncella de la taperera.

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Capça

f. Conjunt de les branques d’un arbre.

(Solsonès)

Etnobotànica
Capçada

f. Conjunt de branques d'un arbre.

Salelles (Bages)
La Vola (Osona)

Etnobotànica
Capcina

f. Part superior de la capçada.

Boí (Alta Ribagorça). Es diu quan es fa servir per barrar un pas.
Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Capeta

f. Ull d'una planta.

Vilafranca del Sit (Els Ports)

Etnobotànica
Capeta

f. Ull d’una planta.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Capoll

m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal.

Ibi (Alcoià)

Etnobotànica
Capoll

m. Capçada d'un arbust o arbre, especialment la part superior.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Capolla

f. Ull d'una planta.

Arnes (Terra Alta)
Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Capolla

f. Ull d’una planta.

Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Caponar

v. Coronar. Tallar la brancada d'una planta.

El Cogul (Garrigues)

Etnobotànica
Caponar

v. Coronar. Tallar la brancada d’una planta.

El Cogul (Garrigues)

Etnobotànica
Carabassa

f. Fruit de la carabassera.

Cocentaina (Comtat)
Peníscola (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Caranyana

f. Classe de raïm.

Colera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Carbassa

f. Fruit de la carbassera (carabassera).

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Carcabalat

adj. Arbre podrit per dins i proper a la mort.

(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Carcabanat

adj. Arbre podrit per dins i proper a la mort.

Darnius (Alt Empordà)

Etnobotànica
Carcabanyat

adj. Arbre podrit per dins i proper a la mort.

(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Carcabó

adj. Arbre carcabanyat (podrit per dins i proper a la mort).

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica