Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Descripció del terme Glossaris
Carcabolat

adj. Arbre podrit per dins i proper a la mort.

La Jonquera (Alt Empordà)

 Etnobotànica
Carpinar

m. Lloc poblat de carpí (eriçó groc).

Alins d'Isàvena (Alta Ribagorça)
Calbera (Alta Ribagorça)

 Etnobotànica
Carrampoll

m. Conjunt format per diversos branquillons que conflueixen en un de central.

Boí (lata Ribagorça)
Castanesa (Alta Ribagorça)

 Etnobotànica
Carrascal

m. Bosc de carrasques.

Castellfort (Ports)
Culla (Alt Maestrat)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Pobla de Benifassà (Baix Maestrat). És un carrascal serrat (espès).
Rossell (Baix Maestrat)

 Etnobotànica
Carrascar

m. Bosc de carrasques.

Pena-roja (Matarranya)

 Etnobotànica
Carrasclar

m. Bosc de carrasques.

Ulldemolins (Priorat)

 Etnobotànica
Carrascot

m. Carrasca petita.

Mas de Barberans (Montsià)

 Etnobotànica
Carrasquís

m. Carrasca petita.

Salanova (Baixa Ribagorça)

 Etnobotànica
Carroll

m. Raïm que els veremadors deixen al cep perquè encara no és madur.

Arenys de Lledó (Matarranya)
Caseres (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

 Etnobotànica
Carrota

f. Arrel comestible de l'hortalissa del mateix nom.

Vilafant (Alt Empordà)

 Etnobotànica
Carrotxa

f. Escorça.

Gandesa (Terra Alta)

 Etnobotànica
Carxofa

f. Element comestible de la carxofera.

Tortosa (Baix Ebre)

 Etnobotànica
Castanya

f. Fruit del castanyer.

Osor (Selva)

 Etnobotànica
Castanya de castanyer

f. Castanya d'un castanyer de llei.

Viladrau (Osona)

 Etnobotànica
Castanyal /Castanyol

f. Comunitat de castanyers.

Lo Castanyal / lo Castanyol, indret a tocar de Toés (Conflent)

 Etnobotànica
Castanyeda

f. Comunitat de castanyers.

Agullana (Alt Empordà)
Arbúcies (Selva)
Banyuls de la Marenda (Rosselló)
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
Sa Cot (Garrotxa)
La Jonquera (ALt Empordà)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
La Menera (Vallespir)
Osor (Selva)
Rimbau (Rosselló)
Riu (Garrotxa)
Rocabruna (Ripollès)
Salarsa (Ripolès)
Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)
Sant Aniol d'Aguja (Garrotxa)

 Etnobotànica
Castanyereda

f. Comunitat de castanyers.

Viladrau (Osona)

 Etnobotànica
Castenyerar

m. Comunitat de castanyers.

Vilanova de Prades (Conca de Barberà)

 Etnobotànica
Cavall

m. Brou nou d'un cep.

Verdú (Urgell)

 Etnobotànica
Cavorcar Obrir a la soca d’un arbre (sovint s’obre de manera natural), una cavitat visible des de l’exterior i que es coneix com a cavorca. Quan la cavitat no es veu, es diu que la planta s’ha borat. Etnobotànica
Ceba

f. Bulb de la planta del mateix nom.

Sous (Alt Empordà)

 Etnobotànica
Ceballera

f. Planter de ceba.

Fontcoberta (Pla de l'Estany)

 Etnobotànica
Cep

m. Planta que produeix raïms.

Caseres (Terra Alta)

 Etnobotànica
Cigró

m. Llavor globulosa de la cigronera.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Almudaina (Comtat)
Arnes (Terra Alta)
Bergús (Bages))
Mas de Barberans (Montsià)

 Etnobotànica
Cimal

f. Bessa.

Valldarques (Alt Urgell)

 Etnobotànica
Cimal

m. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d’un arbre o arbust.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Les Llosses (Ripollès)
Prades (Baix Camp)
Rossell (Baix Maestrat)

 Etnobotànica
Cimala

f. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d'un arbre o arbust.

Besalú (Garrotxa). Els caps de pi són cimales.
Centenys (Pla de l'Estany)
La Jonquera (Alt Empordà)
Montant de Tost (Alt Urgell)

 Etnobotànica
Cimala

f. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d’un arbre o arbust.

Centenys (Pla de l’Estany)
Montant de Tost (Alt Urgell)

 Etnobotànica
Cirera

m. Fruit del cirerer.

Àreu (Pallars Sobirà)
Fagenca (Comtat)

 Etnobotànica
Cirera d'albroç

f. Fruit d'arboç (alborç).

Vilanant (Alt Empordà)

 Etnobotànica