Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Cirera d'arboç

f. Fruit de l'arboç.

La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)
La Jonquera (Alt Empordà)
Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre)

Etnobotànica
Cirera d'arbroç

f. Fruit d'arbroç.

Darnius (Alt Empordà)

Etnobotànica
Cirera de pastor

f. Fruit de l'arboç.

Arenys de Lledó (Matarranya)
Gandesa (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Martorelles (Vallès Oriental)
Pradell de la Teixeta (Priorat)
Vallirana (Baix Llobregat)
La Vilella Baixa (Priorat)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit d ela gavernera.

Conesa (Conca de Barberà)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit de l'arç blanc.

Cocentaina (Comtat)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit de l’arboç.

Margalef (Priorat)
La Pobla de Cérvoles (Garrigues)
Salelles (Bages)

Etnobotànica
Ciuró

m. Cigró.

La Vola (Osona)

Etnobotànica
Clapa

f. Conjunt de carrasques petites.

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Els Prats de Rei (Anoia)

Etnobotànica
Clapada

f. Conjunt de plantes.

Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Clar

m. Dit del vegetal del qual n'hi ha pocs.

Biert (Gironès)

Etnobotànica
Clasca

f. Closca d'un fruit.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Cleda Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. Etnobotànica
Clenxa

f. Geniva. Entalla que es fa de dalt a baix d’una soca de suro després d’haver-lo pelat i que serveix perquè la pelada venidora arribi a bon port.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Clofoll

f. Clovella d'ametlla.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Clofolla

f. Clovella d'ametlla.

Rocallaura (Urgell)

Etnobotànica
Closca

f. Clofolla, clova. Embolcall de certs fruits.

Sils (Selva)

Etnobotànica
Codony

m. Fruit del codonyer.

Paüls (Baix Ebre)
Cervià de les Garrigues (Garrigues)
La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Etnobotànica
Codonya

f. Codony gros.

Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Coll de dama

f. Classe de figa.

Formentera

Etnobotànica
Coll llarg

f. Classe de figa.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

Etnobotànica
Color de rosa (de)

f. Classe de tomàquet.

Vilafant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Congesta

f. Conjunt no gaire extens de plantes d’una mateixa espècie.

Meranges (Cerdanya). Els trèmols fan congestes.

Etnobotànica
Copa

f. Conjunt de branques d'un arbre.

Massanes (Selva)
Solius (Baix Empordà)

Etnobotànica
Corona

f. Part superior d'una capçada.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Coronar

v. Tallar la brancada d’un arbre.

Castelldans (Garrigues)
La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Ferran de Formentera (Formentera)

Etnobotànica
Correjós

m. Vegetal flexible, que es doblega bé.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Creixent

v. Que creix.

Alcalà de la Jovada (Marina Alta)
Vilada (berguedà)
. El creixent d'un arbre.

Etnobotànica
Crespeller

adj. Planta que viu a la penya. Un pi crespeller.

Boí (Alta Ribagorça). Un pi crespeller.

Etnobotànica
Crosta

f. Escorça de pi.

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Cruixulenca

adj. Fruita que cruixeix en menjar-la.

La Farga de Moles (Alt Urgell)

Etnobotànica