ASSOCIACIÓ FLORA CATALANA. Botànica i etnobotànica de la nostra terra.
Glossari d'etnobotànica
| Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
|---|---|---|
| Bèlit | Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. | Etnobotànica |
| Bellota | f. Gla gla de malla (coscoll). Cardell (Baix Cinca) |
Etnobotànica |
| Bellota | m.Gla. Fruit d'una planta del gènere Quercus. Beniure (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
| Bellota | m. Gla de roure. Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Berruga | m. Protuberància feta a la soca o branca d'un arbre. La Farga de Moles (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Bessa | f.Soca que neix de la rabassa d'un arbre o branca gruixuda que neix de l'enforcadura. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Bessó | m. Arbre que ha posat diverses besses. Aiguaviva (Alt Penedès) |
Etnobotànica |
| Bestiar | Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. | Etnobotànica |
| Bigarrar | Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla. |
Etnobotànica |
| Bitxo | m. Fruit de la bitxera. Vilafant (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Blanca | f. Classe de figa. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
| Blanca-poma | f. Classe de figa. Formentera |
Etnobotànica |
| Blat de coure | m. Classe de blat. Lliurona (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Bletar | m. Conjunt de blets. Castellnou d'Olugues (Segarra) |
Etnobotànica |
| Boina | f. Bola d’alga dels vidriers (posidònia) aplegada a la platja. Cadaqués (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Boix d'ombria | m. Boix que es fa les ombries (obagues). Era més gros que els altres i molt buscat pels cullerers. Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Boixa | f. Mata o mates de boix. Bruguera (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Boixadar | f. Comunitat de boixos. Vall de Boixadar, de la regió d'Allà Dins, als Monegres (Baix Cinca). |
Etnobotànica |
| Boixader | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Josa de Cadí (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Boixadera | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Bóixols (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
| Boixeda | f. Comunitat de boixos. La Jonquera (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Boixegal | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Adraén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Boixegar | f. Boixeda. Comunitats de boixos. Sapeira (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Boixeguer | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Beniure (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
| Boixera | m. Boixeda. Comunitat de boixos, sobretot quan és formada per algunes mates. Cerler (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Boixeral | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Batet de la Serra (Garrotxa) |
Etnobotànica |
| Boixetar | f.Boixeda. Comunitat de boixos. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Boixetera | m. Matoll de boixos. Boixetera, indret de Pardines (Ripollès). |
Etnobotànica |
| Boixeteres, les | f. Matoll de boixos Topònim del terme de Pardines (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Boixigar | f. Boixeda. Comunitat de boixos. Adraén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Top