Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Descripció del terme Glossaris
Aulivera farga

f. Classe d'aulivera (olivera).

Tortosa (Baix Ebre)

 Etnobotànica
Auliverar

m. Oliverar. Camp d'oliveres.

Orcau (Pallars Jussà)

 Etnobotànica
Aure

m. Arbre. Vegetal llenyós.

Batet de la Serra (Garrotxa)
Beget (Ripollès)
Faitús (Ripollès)
Els Hostalets d'en Bas(Garrotxa)
Molló (Ripollès)
Montagut (Garrotxa). Pas dels Aures o Pont dels Aures, de la Ribera de Sant Aniol

 Etnobotànica
Auzinar

m. Bosc d'auzines (alzines).

Ferreries (Menorca). S'Auzinar d'Alforí de Dalt

 Etnobotànica
Avajó

m. Nabiu. Fruit de la nabinera.

(Joan Coromines ho ha recollit al Rosselló)

 Etnobotànica
Aveien

m. Producte obtingut a partir de la resina d'avet.

Boí (Alta Ribagorça). Iran (Alta Ribagorça)

 Etnobotànica
Avellaneral

m. Bosquet d'avellaners.

Espés de Baix (Alta Ribagorça)

 Etnobotànica
Avetar

m. Bosc d'avets.

Àreu (Pallars Sobirà)
Bac de l'Avetar, al SO de Cavallera (Ripollès). Mapa de l'Editorial Alpina
Campelles (Ripollès)
Planoles (Ripollès).Hi ha el topònim L'Avetar
L'Avetar és un paratge al S de Pollegó Petit de Pedraforca (Berguedà), (mapa Serra del Cadí, Pedraforca, d'Editorial Alpina)
Saltega(Cerdanya)

 Etnobotànica
Avetet

m. Avet petit.

Boí (Alta Ribagorça)

 Etnobotànica
Avetosa

f. Avetar. Bosc d'avets.

Topònim a una hora llarga de Benasc, camí de l'Hospital (Alta Ribagorça)
L'Avetosa ,forma part d'un topònim de Mentet (Conflent).

 

 

 Etnobotànica
Avivar

v. Fer viure de bell nou una planta per després plantar-la en un lloc definitiu.

Arbúcies (Selva)
La Jonquera (Alt Empordà)

 Etnobotànica
Bajoca

f. Mongeta tendra.

Les Borges Blanques (Garrigues)
La Pobla de Benifassà (Baix Maestrat)
La Sénia (Montsià)

 Etnobotànica
Balcar

f. Comunitat de balques (bogues).

Riera del Balcar, cap a Albons (Baix Empordà). Enaigats p 332

 Etnobotànica
Balcaret

m. Diminitiu de balcar.

Rec del Balcaret, cap a Pals (Baix Empordà). Enaigats pàg. 104

 Etnobotànica
Balegar

m. Comunitat de bàlecs.

Toses (Ripollès)

 Etnobotànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

 Etnobotànica
Bamba

f. Fusta d’una planta que s’ha estovat i en tocar-la s’esmicola.

Vilabertran (Alt Empordà)

 Etnobotànica
Bardissa

f. Tanca feta amb malesa espinosa.

La Sénia (Montsià)

 Etnobotànica
Bardissa

f. Comunitat de plantes espinoses.

La Farga de Moles (Alt Urgell)
Moià (Moianès)

 Etnobotànica
Bargalló

f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres).

El Lligallo del Gànguil (Baix Ebre)

 Etnobotànica
Barret

m. Fruit d'espinavessa.

Vilanant (Alt Empordà)

 Etnobotànica
Barromar

v. Treure borrons.

Molló (Ripollès)

 Etnobotànica
Bartsia trixago

Vegeu Bellardia trixago.

 Briòfits, Etnobotànica, Etimològic
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Baürta

m. Indret moblat amb vegetació arbòria o no que dificulta transitar-hi. Acostuma a comportar una barrija-barreja de plantes.

Boí (Alta Ribagorça)
Caregue (Pallars Sobirà)
Malpàs (Alta Ribagorça)

 Etnobotànica
Beçada

f. Bosc de beços.

Vilallonga de Ter (Ripollès)

 Etnobotànica
Beceda

f. Bosc de beços.

Beceda d'en Cotet, de Vilallonga de Ter (Ripollès)

 Etnobotànica
Beçosa

f. Bosc de beços.

Vallmanya (Conflent). La Beçosa
La Beçosa,al SE de Toés(Conflent)

 Etnobotànica
Bedui

m. Fruit d’arç blanc.

Talaixà (Garrotxa)

 Etnobotànica