Algunes flors de primavera.
Vam iniciar el passeig botànic a prop del Roure monumental del Giol i de l’ermita de Santa Coloma Sasserra, una construcció romànica del segle XI-XII que encara conserva el seu campanar original. Allà, en rotllana, ens vam ubicar, érem a la serralada que hi ha entre la vall de Fontscalents i la de Castellcir. També vam prendre consciència dels dos tipus de vegetació que trobaríem, la primera, heliòfila, més mediterrània, al vessant assolellat i després, la silvàtica, pròpia d’un ambient ombrívol.
Les primeres plantes que vam observar més atentament van ser la Potentilla neumanniana, la Sideritis hirsuta, la Genista scorpius, l’Euphorbia flavicoma, l’Alyssum alyssoides (Quin ensurt! En moure una pedra pròxima, una escolopendra que s’estava sota, ens va espantar), també el Buxus sempervirens, l’Erodium cicutarium, la Polygala calcaria, l’Aphyllanthes monspeliensis, la Globularia vulgaris i algunes gramínies.
Quan un revolt va dominar i desviar el camí que seguíem, de manera sobtada ja vam apreciar un canvi d’ambient. En aquell indret vam reconèixer la Pulmonaria longifolia, l’Anemone hepatica, el Cytisophyllum sessilifolium, l’Acer opalus, l’Aquilegia vulgaris, la Fragaria vesca, el Viburnum lantana, l’Helianthemum oelandicum i el Narcisssus assoanus entre altres.
Havia de passar una mica més de temps perquè moltes de les plantes que esperàvem veure florides i que ja havien tret les fulles llargues, planes i glauques exhibissin les seves flors. Aquell diumenge, en el vessant obac, només vam veure algunes grandalles (Narcissus poeticus). El passat 17 d’abril, deu dies després, un noi de la colla va repetir la sortida i va veure la florida dels Narcissus poeticus. Satisfet per la troballa, ens va enviar una foto preciosa al xat Flora Catalana – Moianès. I en aquella imatge tots vam veure el pendent ombrívol, pletòric d’aquelles flors solitàries de tèpals blancs i coronades de groc. Moltes gràcies!
A la web de Flora Catalana i més concretament a la del Grup Local del Moianès hi trobareu la llista de les plantes trobades a la sortida i en un altre fitxer, el registre dels hàbitats visitats, una estimació que s’ha fet tenint en compte les plantes observades.
Cap a les 12, vam arribar a la Sala de Lectura de Castellterçol i allà es va començar la següent activitat dedicada a l’estudi de la Primula veris. Amb les lupes de camp i amb les lupes binoculars es van mirar els trets més característics de la morfologia d’aquesta planta, també es va escriure la fórmula floral i finalment es van trobar els camins que permeten la seva determinació amb les claus dicotòmiques.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora”