Moltes plantes i unes vistes panoràmiques.
Tal com es va publicar per mitjà de la web i les xarxes socials, la colla de botànics amateurs del Moianès es va trobar puntualment a l’aparcament del CAP de Castellterçol i es va organitzar amb el mínim de cotxes possible per anar fins al Coll d’Ases. Allà començaria l’activitat.
Com de costum ens vam ubicar, érem a la part sud de l’altiplà del Moianès, a una altitud de 866 m.
Abans de pujar pel sender costerut, vam observar les plantes que creixen a prop del voral de la carretera, a les 10 h encara no havíem enfilat el camí.
Les bràctees palmeato-laciniades de les flors femenines dels aments van confirmar, a la tarda, que el primer arbre que havíem observat era el Populus tremula. Al seu costat, unes gramínies van cridar la nostra atenció (Helichrysum stoechas i Phleum phleoides) i aleshores va començar una explicació botànica relacionada amb aquestes. Una mica més enllà i davant d’un pi roig (Pinus sylvestris) vam distingir l’estepa borrera (Cistus salviifolius) que ens va fer pensar en l’estepa blanca, les tiges de l’esbarzer (Rubus ulmifolius) formant bardisses impenetrables a la vorada del bosc i, el roldó sense fulles (Coriaria myrtifolia). La florida blanca de l’aranyoner (Prunus spinosa) semblava assenyalar, a la fi, l’entrada al corriol. D’aquest caminoi estret citarem un plançó d’arboç (Arbutus unedo), l’esparraguera (Asparagus acutifolius) que només es fa als alzinars, la rogeta (Rubia peregrina) i el crespinell (Sedum sediforme), una planta suculenta de la família de les crassulàcies que fa unes fulles carnoses i agudes.
I vam aturar-nos en un petit espai per escoltar unes noves ensenyances relacionades amb la vegetació, un concepte diferent del de flora que es refereix exclusivament a la presència de tàxons vegetals i que està sotmesa a les influències del medi, dels animals i de les plantes restants. Tot seguit es van anomenar les agrupacions de plantes que es fan a l’altiplà del Moianès: l’herbàcia aquàtica, la rupícola, la ruderal i arvense, l’heliòfila i la silvàtica.
Al cap de poc ja vam arribar a la part més alta del turó (894 m). Des d’allà, una mirada generosa podia abraçar, en la llunyania, el Puigmal nevat, també la cinglera de la Cova del Penitent, la masia Puigdomènec i la Salvatges a la dreta del torrent i, a l’esquerra d’aquest, una altra masia, El Salomó, que pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Granera.
Trepitjàvem un terra més sec i d’escàs sòl on moltes plantes de la farigola (Thymus vulgaris) hi feien una bona estada. Una mica amagada vam reconèixer una mata, un individu masculí del galzeran (Ruscus aculeatus) que encara deixava veure algunes de les seves flors en la cara inferior dels cladodis, unes flors petites i radials que es descobrien pels sis tèpals, pel tub urceolat que havien format els filaments soldats dels estams i per les seves anteres grogues ben visibles.
Sorpresa! Una relíquia de la flora preglaciar creixia en una paret rocallosa calcàrea! Sí, a l’ombra i a la fresca vam clissar les, tan característiques, fulles de l’orella d’os (Ramonda myconi). I ben a prop vam tornar a veure un arbust monoic molt nostre, el boix (Buxus sempervirens), de fullatge dens, de tronc molt ramificat, de fulles petites persistents, simples i oposades, i d’inflorescències de flors petites, grogues i perfumades. En vam observar els glomèruls formats per una flor femenina central i envoltada per unes quantes flors masculines.
Quan ja tornàvem per arribar a la pista principal vam trobar els caps d’ase (Lavandula stoechas) de la família de les labiades i molt semblants a l’espígol i el barballó.
A la web de Flora Catalana i més concretament a la del Grup Local del Moianès hi trobareu les llistes de les plantes trobades a les sortides. Clicant el botó del nom de l’activitat d’avui, del 17 de març, aconseguireu saber les observacions de totes les plantes que s’han vist a la sortida i també, en un altre fitxer, el registre dels hàbitats visitats, una estimació que s’ha fet tenint en compte les plantes observades.
A posteriori es van compartir unes bones fotografies, els aclariments d’algun dubte sorgit durant la sortida i nombrosos agraïments. Havíem gaudit una sortida molt interessant, agradable i sorprenent.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora”
El proper 7 d’abril es faran dues activitats. S’anirà a Santa Coloma Sasserra on esperem veure la florida dels Narcissus poeticus i després es farà un taller d’estudi i determinació de plantes a l’Espai de Lectura de Castellterçol.