L’objectiu de la sortida d’avui és visitar la població de grandalla (Narcissus poeticus) que creix a la cara nord de l’anomenada Castellassa del Dalmau. Recentment descoberta pels membres de Flora Catalana Manel Vives i Albert Vicens, aquesta és l’única població de grandalla citada mai al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i constitueix tota una raresa florística a la zona.
Una dotzena de persones ens apleguem a l’aparcament de l’ermita de les Arenes (Castellar del Vallès) amb l’ànim d’apropar-nos a la Castellassa. Ens espera una caminada llarga i més de tres-cents metres de pujada si volem gaudir de l’espectacle de la grandalla florida. Tot i això, decidim allargar una mica la caminada per apropar-nos a la Pinassa del Sot de la Matalonga, un notable exemplar de pinassa (Pinus nigra) de tres metres de diàmetre. Deixant enrere el monumental arbre, ens endinsem al món de les codines de Sant Llorenç del Munt, amb la seva flora particular. Hi descobrim: lliri menut o lliri de codina (Iris lutescens), arenària (Arenaria conimbricensis), falguereta de fenc (Oeosporangium acrosticum), ranuncle de codina (Ranunculs gramineus), nadala menuda (Narcissus dubius) per esmentar només les espècies més singulars. Per altra banda, la farigola (Thymus vulgaris) entapissa de rosa els vessants. Arribem a la cara nord de la Castellassa a les onze passades. Allí descobrim un bon grapat de grandalles (Narcissus poeticus) florides. Això no obstant, la sequera que està castigant el país passa factura entre les plantes i moltes grandalles estan passades o bé no han florit. Al peu del cingle, alguns exemplars d’orella d’os (Ramonda myconi) fan pena de veure de tant secs com estan. Pels voltants hi descobrim també alguns exemplars de corona de reina (Saxifraga catalaunica), segells de Salomó (Polygonatum odoratum), Thalictrum minus...
El retorn el fem per la Riera de Santa Agnès i la Riera Seca, amb l’esperança que aviat arribin les tan desitjades pluges.
