De bon matí plovisqueja i tot fa pensar que la sortida haurà de ser anul·lada. Però a les nou en punt, malgrat la mala cara que fa el cel, set persones ens apleguem a Sant Llorenç Savall amb l’objectiu de descobrir la poc coneguda lloreda del Dalmau, a la vall de Mur i al cor dels Parc de Sant Llorenç del Munt. Hi arribem després de mitja hora llarga de caminada tranquil·la, fent una curta marrada per contemplar l’alterós Pi de les Quatre Besses.
La peculiar lloreda s’estén per la torrentera del Dalmau, al repeu de la masia del mateix nom. És aquest un indret singular, amb unes condicions d’humitat i temperatura molt específiques que acaben generant un veritable microclima. A banda dels llorers (Laurus nobilis), abundants i esponerosos, hi trobem algunes singularitats botàniques, més pròpies de l’estatge montà que no pas de la vegetació mediterrània. Tal és el cas del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), la sanícula (Sanicula europaea), la tarongina (Melissa officinalis), el gerani lluent (Geranium lucidum) o l’herba de Sant Benet (Geum urbanum), tots ells encara sense flor, evidentment. Només les fetgeres (Anemone hepatica), les violes (Viola alba) i els marxívols (Helleborus foetidus) són capaços de fer florida en aquesta època de l’any, quan l’hivern encara cueja.
De tornada ens desviem un xic i ens enfilem a Puig Rodó. Allí podem gaudir de l’espectacular nadala petita (Narcissus dubius), espectacularment florida des de finals de gener. Els més entusistes encara tenim cor de baixar per una codina orientada a llevant per visitar un altra raresa botànica de l’indret: la curiosa falguera de fenc (Cheilanthes pteridioides acrostica), una falguera valenta capaç de viure al bell mig dels pedregars.
