VTax1652
Quercus ilex subsp. ilex
SUBESPÈCIE
    Forma vital
    Macrofaneròfit perennifoli
    Descripció morfològica
    Port
    arbre corpulent, de capçada arrodonida, ampla i densa, de 5-20(27) m. Creixement lent, a vegades port arbustiu.
    Tija/tronc
    escorça grisa o bruna, dura, gruixuda, rugosa, clivellada amb el temps, no suberosa. Fusta molt dura i densa. Branquillons densament blanquinosos-tomentosos, gemmes de 3-5 mm, ovoide-globoses, tomentoses.
    Fulles
    fulles que poden presentar força variabilitat morfològica, de 3-7 cm, planes, perennes i endurides, subenteres o amb dents poc espinoses. Oblongo-ovades o lanceolades, allargades, anvers de color verd fosc, glabrescent, revers grisenc, tomentós o laxament pilós (pèls de 0,18-0,21 mm), amb molts nervis (7-14 parells), trets que la diferencien de la subespècie ballota. Pecíol de 3-10 mm, tomentós. Les juvenils, d’el·líptiques a ovato-el·líptiques, més serrades, a vegades glabrescents, amb pecíol d’1-3 mm. Estípules densament piloses.
    Flor/inflorescència
    individus monoics. Flors masculines grogoses, en aments llargs i pènduls, de 3-8 cm, de raquis hirsut o tomentós; periant de lòbuls ovats o lanceolats, subaguts; anteres mucronades, glabres o glabrescents, més llargues que els filaments. Flors femenines solitàries, envoltades d’un involucre acrescent; ovari tricarpel·lar; estils divergents des de la base, amb estigmes claviformes, reflexos.
    Fruit/llavor
    fruit en aqueni, les glans, ovoido-oblongues, de fins a 3 cm, amb la meitat dins la cúpula, de color castany fosc a la maduresa, de maduració anual, amargants. Cúpula de 0,7-1 x 1-1,5 cm, esquames de la cúpula totes més o menys iguals, curtes i aplicades, no punxants. Peduncle de 0,8-1,5 cm, rígid i tomentós. 2n = 24*.
    Nom científic - autor
    Quercus ilex L. subsp. ilex
    Sinònims
    Quercus alpina Endl.
    Quercus bellota Colmeiro & E.Boutelou
    Quercus castellana Poir.
    Quercus cookii Loudon
    Quercus crispa K.Koch
    Quercus cyclophylla Welw. ex Nyman
    Quercus expansa Poir.
    Quercus fagifolia K.Koch
    Quercus fordii (Loudon) Carr
    Quercus glauca Martrin-Donos & Timb.-Lagr.
    Quercus gracilis Lange
    Quercus gramuntia L.
    Quercus ilex subsp. gracilis Rivas Mart. & Sáenz de Rivas
    Quercus ilex subsp. latifolia Sennen
    Quercus ilex subsp. mirbeckii Sennen
    Quercus ilex subsp. montserratensis Svent. & Marcet
    Quercus ilex subsp. refugiorum Radic
    Quercus ilicifolia Salisb.
    Quercus integrifolia Steud.
    Quercus laurei Coutange
    Quercus marcetii Pau
    Quercus mixta Reyn.
    Quercus montserratensis (Svent. & Marcet) Svent. & Marcet
    Quercus murbeckii Sennen
    Quercus oblonga K.Koch
    Quercus prasina Pers.
    Quercus pseudoilex Chatin
    Quercus sempervirens Mill.
    Quercus sinuata Martrin-Donos & Timb.-Lagr.
    Quercus smilax L.
    Quercus variifolia Sweet
    Nom català
    Aglaner, Alsina, Alzina, Alzina de fulla llarga, Aulina
    Nom castellà
    Carrasca, Chaparra, Encina, Encino, Mata parda
    Nom francès
    Chêne vert, Yeuse
    Nom anglès
    Holly oak
    Nom científic - FPC
    Quercus ilex L. subsp. ilex
    FPC
    Fam. Fagàcies
    Gen. Quercus
    Nom científic - TPL
    Quercus ilex L.
    APG
    Ord. Fagales
    Fam. Fagaceae
    Gen. Quercus
    Tàxon de rang superior
    Hivern
    Desem.
    -
    Gener
    -
    Febrer
    -
    Primavera
    Març
    -
    Abril
    SI
    Maig
    SI
    Estiu
    Juny
    -
    Juliol
    -
    Agost
    -
    Tardor
    Setem.
    -
    Octubre
    -
    Novem.
    -
    Freqüència
    cc
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    TERRITORI
    Territori fisiogràfic a Catalunya
    Pirineus i territori ruscínic, olositànic i catalanídic
    Zones fitogeogràfiques
    Contrades mediterrànies plujoses
    Àrea de distribució general
    Mediterrani N
    ALTITUD
    Altitud mínima (m)
    0
    Altitud màxima (m)
    1400