Cedrus deodara
Pinya (estròbil femení o con).
Pinus nigra
Fulles.
Pinus mugo subsp. uncinata
Estròbils masculins.
Pinus pinaster
Pinya (estròbil femení o con).
    Nomenclatura
    Nom científic amb autor
    Pinaceae Spreng. ex Rudolphi
    Descripció mofològica
    Port
    Arbres monoics, perennifolis (caducifolis a Larix [+]), resinosos i amb fulles aciculars.
    Fulles
    Fulles persistents, aciculars en grups de 2 a 5 als pins que neixen en brots curts, els anomenats braquiblasts [+], solitàries als avets o en feixos als cedres [+].
    Flor/inflorescència
    Plantes monoiques, els estròbils masculins són de simetria bilateral i cada bràctea porta 2 sacs pol·línics [+]; els femenins formats per un complex d’esquames estèrils (dites també bràctees tectrius) i de bràctees fèrtils (les bràctees seminíferes), cadascuna de les quals porta dos òvuls.
    Fruit/llavor
    Fructificacions llenyoses, ja que les bràctees dels conus més o menys creixen i es lignifiquen [+]; l’estròbil madura en 2-3 anys i es transforma en la pinya; les esquames poden persistir a la pinya madura en alguns gèneres, com a Pseudosutga; les llavors, els pinyons, tenen una ala terminal més o menys llarga segons l’espècie, depenent de si són disseminades pel vent (llarga) o pels animals (curta i no funcional).
    Enllaços
    Hàbitat
    Boscos i màquies, des de terra baixa a l’alta muntanya.
    Distribució
    Present, sobretot, a l’hemisferi Nord, tan en climes temperats i càlids com als freds.
    Mapes de distribució
    Usos
    Aquesta família és la principal font de fusta per a la construcció, per fabricar paper, pel mobiliari...; a més, els pinyons d’alguns pins són comestibles, i hi ha nombroses espècies ornamentals.
    Plantes medicinals emprades com anticatarrals, antitussígenes i antisèptiques, i també per elaborar xarops i licors. Del pi blanc i del pinastre se n’aprofita la resina, la qual es destil·la i s’obté l’essència de trementina emprada per fer aiguarràs i del residu sòlid resultant la pega o colofònia que es fa servir en perfumeria; per combustió lenta de la fusta també s’obtenia la pega o quitrà que tenia una gran capacitat d’impermeabilització, per la qual cosa s’emprava molt per a impermeabilitzar les botes o els vaixells.
    Relacions filogenètiques
    Les pinàcies és la principal família de coníferes (ordre de la pinals), anomenades així perquè els estròbils sempre tenen la forma geomètrica d’un conus.