El 12 de març fem un recorregut pels volts del monestir de St. Jeroni de la Murtra, situat a la vall de Betlem, dins del Parc Natural de la Serra de Marina. La sortida la vam planificar i preparar conjuntament el Punt Local del Maresme i el Grup Local del Barcelonès i Baix Llobregat. Tot i la sobrefreqüentació que pateix el parc, conserva una vegetació prou variada, de la que cal destacar el seu caràcter netament mediterrani.
Guiats per l'Alfred, seguim el recorregut tot aprenent a reconèixer les plantes més freqüents, els seus usos i algunes curiositats. El temps és assolellat i càlid i veiem algun ametller florit que comença a perdre a poc a poc la flor i van sortint les fulles verdes. Tot i la manca de precipitacions, moltes plantes estan florides, com les ravenisses (Diplotaxis erucoides) i caps blancs (Lobularia maritima). El camí és força planer i sorprèn l’abundor d’albellatge (Hyparrhenia hirta). Als murs del pati del monestir ens fa gràcia poder observar la taperera (Capparis spinosa), les poncelles de la qual són les tàperes (alcaparras en castellà).
Ens aturem davant d’un garrofer (Ceratonia siliqua) i descobrim la importància que tenien antigament les seves llavors: el seu pes força constant va fer que s’empressin per pesar or i gemmes i la paraula quirat que fem servir avui en dia, ha derivat de com s’anomenava aquest arbre en grec antic (keration) i àrab (qīrāṭ). Trobem figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i ens crida l’atenció la presència de la caparreta del carmí (Dactylopius opuntiae), una plaga que darrerament l’està atacant amb virulència.
Ens fixem en el substrat dominant a la zona, el sauló, un terra sorrenc resultat de la meteorització del granit. Tant el granit com el sauló són rics en sílice i pobres en calç. Això condiciona la vegetació i evidentment, no trobem cap planta pròpia de sòls rics en carbonat de calç. En canvi, són freqüents les plantes de sòls silícics, com algunes estepes, i també trobem plantes que són indiferents a la natura del substrat.
Durant la ruta gaudim també de les explicacions de l’Anna Maria sobre la història de les edificacions de la vall: el monestir de St. Jeroni de la Murtra, del s. XV, que va pertànyer a l’orde dels Jerònims; la torre Pallaresa, edifici medieval remodelat al s. XVI, sobre una construcció anterior. Sembla que en el passat, diferents pobladors van habitar la vall, segurament des de temps immemorials, ja que s’hi han trobat una gran quantitat de restes de diferents èpoques, les més nombroses d'època ibèrica i romana.
Aprofitem la presència de llentiscle (Pistacia lentiscus), perquè l’Esther ens faci cinc cèntims de la problemàtica de l’espoli sense control d’aquesta planta i la tasca que s’està fent des de Flora Catalana per divulgar-ho i aconseguir que es reguli la seva extracció.
Finalment, la ruta s'acaba, arribem al final del camí i ens acomiadem contents d'haver compartit aquest matí ple de natura i bona companyia.