El diumenge 24 de novembre, el grup local del Moianès va fer una sortida botànica a la font de la Sauva Negra (Centelles-Castellcir-Sant Martí de Centelles)
Dins d’un núvol i sota la pluja
Un grup força nombrós de participants ens vam trobar a l’aparcament del CAP de Castellterçol. Amb el mínim nombre de cotxes possible vam anar cap a Moià, dellà vam seguir per la N-141c fins arribar al Coll de la Pollosa. Ja érem dins d’un gran núvol quan passàvem per Collsuspina, el poble que està a més alçada del Moianès. El mirador del Puigsagordi, amb els seus 978 metres d’alçada i les seves vistes panoràmiques, també havia quedat pres per la boira. Cap a les 9, a la cruïlla de la carretera Moià-Vic, ens vam trobar amb la resta de participants. Plovia bé, les previsions d’estonetes de plugim que es van anunciar a través del Meteocat, van anar aigua avall. Així una caravana de 4 cotxes blancs va entrar pels camins i carrers de la urbanització fins arribar al Coll de Prims.
En una rotllana embastada de paraigües, impermeables i una capelina vermella es va fer la presentació del Grup Local del Moianès i una referència a les activitats que s’hi fan. Allà mateix, xip-xap, es va explicar, xip-xap, que, al llarg del matí, xip-xap, primer veuríem les plantes de l’ambient mediterrani al Serrat de Sant Martí, xip-xap; i després, la vegetació forestal caducifòlia, xip-xap, en un ambient més frescal, xip-xap, a l’obaga de la Vall del Torrent de la Sauva Negra, xip-xap.
A la web del Grup Local del Moianès es poden trobar les llistes de les plantes dels dos ambients i també una estimació dels hàbitats visitats.
De l’ambient dels alzinars destaquem la presència de la dominant alzina, Quercus ilex subsp. ilex. acompanyada del garric Quercus coccifera, la farigola Thymus vulgaris, l’argelaga Genista scorpius, la Potentilla neumanniana, el galzeran Ruscus aculeatus i el bruc d’hivern Erica arborea entre d’altres. A la vora del camí també vam observar alguns elements de la vegetació arvense i ruderal com el Geranium rotundifolium i el Senecio vulgaris.
L’entrada a la Sauva Negra, emmascarada per la boirina, es va fer trepitjant una catifa xopa i ben curulla de fulles esgrogueïdes. Seguia plovent, plovia més i nosaltres, amb aquella alegria i, ja amarats d’aigua, encara seguíem observant i reconeixent els arbres, els arbustos i les herbes d’aquell entorn tan bonic. Impressionant, de pel·lícula. D’aquesta obaga destaquen els arbres caducifolis com el faig Fagus sylvatica, el roure Quercus pubescens, la blada Acer opalus subsp. opalus i l’auró blanc Acer campestre, acompanyats de l’avellaner Corylus avellana, el pi roig Pinus sylvestris, i l’arç blanc Crataegus monogyna. Unes altres plantes que vam veure, pròpies d’aquest medi més humit són: l’Euphorbia amygdaloides, la Lonicera xylosteum, la Pulmonaria longifolia, la Sanicula europaea i el Viburnum lantana. També vam observar la Centaurea pectinata, el Rubus ulmifolius i força més que trobareu en el llistat Vall Torrent Sauva Negra de la nostra web. Tot seguit s’anomenaran les plantes que vam trobar en els dos ambients, són: el Buxus sempervirens, la Daphne laureola, l’Hedera helix, el Juniperus communis, el Plantago lanceolata i la Rubia peregrina.
La pluja persistent de tot el matí, tan ben rebuda per les plantes, va resultar, per a nosaltres, una incomoditat; la humitat ens anava impregnant i el nostre benestar anava a menys. Finalment, abans de l’hora prevista, vam decidir tornar al poble.
A la tarda es van compartir unes fotografies ocurrents, bàsiques i agraciades. També els resultats d’alguns estudis fets a casa. D’una fulla que es va recollir, es van observar els detalls dels cinc lòbuls aguts del limbe i el pecíol sens làtex; aquestes característiques van ser suficients per determinar un fals plàtan, l’Acer pseudoplatanus. Per unes altres fulles es va confirmar que les blades que es van trobar eren l’espècie Acer opalus subsp. opalus.
Els agraïments no van faltar i l’entusiasme continuava ben arrelat en cadascú de nosaltres.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora
Seguiu-nos a la web de Flora Catalana, a les xarxes socials i pareu atenció a les publicacions que es fan a les cartelleres de Castellterçol.
Fins aviat!