El Grup Local del Moianès, el passat 3 de novembre, va fer una sortida botànica a la Font de l’Angel (Castellterçol) i un taller d’estudi i determinació de plantes.
Tot seguit els participants descriuran les dues activitats.
Al voltant de la Font de l’Àngel
Encara no eren les 8 h del matí quan el grup de WhatsApp de Flora Catalana -Moianès- va rebre una captura de pantalla del Servei Meteorològic de Catalunya, la previsió era de cel ennuvolat amb plugims. Equipats amb roba impermeable, els participants ens vam trobar a l’aparcament del CAP del poble, allà ens vam organitzar. Una caravana de tres cotxes va anar cap a la carretera de Castellcir, la va creuar al km 0,5 i va seguir per un camí de terra fins arribar a l’aparcament del Club de Golf de Castellterçol.
Vam començar l’activitat situant-nos, érem a la plana de l’altiplà del Moianès. Tot seguit es va fer referència a una vegetació diferent, la jonceda, que observaríem abans d’arribar a la font i que ara ocupen les feixes amb bona terra dels camps de conreu abandonats. A més, es va comentar que seria una bona cosa tornar-hi a la primavera perquè entre la segona quinzena d’abril i la primera de maig és especialment atractiva per la florida de la jonça i d’altres plantes que fan flors molt vistoses.
El llistat complet de les plantes trobades es pot cercar a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana. A més es pot consultar una estimació dels hàbitats visitats. Tanmateix il·lusiona citar-ne algunes i seran les que lluïen flors; entre aquestes n’hi ha una que va resultar ser molt interessant, tant pel seu port com per les fulles, la inflorescència i les floretes; la vam observar bé sobre terreny i, més tard, la vam estudiar de manera detallada durant l’estona que vam fer de taller.
Són el Dichanthium ischaemum, l’Helianthemum oelandicum subsp. italicum, la Scabiosa columbaria subsp. columbaria, la Satureja montana subsp. montana, el Thesium humifusum, l’Asplenium trichomanes, l’Asperula cynanchica subsp. brachysiphon , la Convolvulus cantabrica,l’Echium vulgare subsp. argentae, el Taraxacum officinale, la Satureja vulgaris subsp. vulgaris, el Trifolium pratense.
Ens va ploure una estoneta i tranquil·lament la vam deixar caure mentre miràvem els arbres, els arbusts i les herbes que teníem més a prop. Ja érem capaços de reconèixer-ne força!
Pel camí vam clissar la brillantor dels fils de seda de moltes teranyines ajagudes entre fulles i branques, també vam veure bales de palla i vam trobar algun bolet comestible.
Finalment hi vam arribar. La Font de l’Àngel està en una petita esplanada enclotada i aixoplugada, sota una gran roca transversal en forma de balma que curiosament té un mur de pedra seca al damunt. I allà, a les escales, ens vam fer la foto de grup. Érem molt a prop de l’estret broc de ferro que està encastat a la roca i del qual brollava l’aigua que anava cap avall a través d’un caneló obert. Mentre ens preparàvem per ser retratats, podíem escoltar el murmuri dels degotalls que es despenjaven del cobert rocós que teníem al damunt.
Ja havíem iniciat la tornada al poble quan l’alarma del mòbil capdavanter havia sonat per segona vegada.
A la Sala de Lectura de Castellterçol vam fer una observació molt completa de la planta que havíem recollit de bon matí; les lupes de camp i, més encara, la lupa binocular, ens van ensenyar els detalls. Després d’escriure la fórmula floral, la vam determinar fent ús de les claus dicotòmiques, era el Thesium humifusum! Ho vam passar molt bé.
A la tarda es van compartir les fotos i el resultat dels dubtes. L’heliantem de fulles el·líptico-linears, discolors i estipulades que vam trobar era l’Helianthemum apenninum perquè força estípules eren més curtes que els pecíols, a més el seu marge era ciliat i tenien pèls al nervi mig de la cara externa. Del roure de fulles molt grans no s’han trobat prou caràcters diferencials per afirmar que el que vam veure al matí fos el Quercus petraea (podria ser l’híbrid Q. pubescens X Q. petraea)
Bona companyonia, força gratitud i més aprenentatge.
La propera sortida botànica es farà el 24 de novembre, anirem a la Sauva Negra (Castellcir). T’hi apuntes?