La primavera ensenya els seus colors
Com tantes vegades la trobada dels participants es va fer a l’entrada del poble. Com n’érem pocs, dos cotxes van ser suficients per desfilar cap el polígon industrial de Castellterçol. Seguint l’antic Camí d’Esplugues, vam arribar a la masia Cal Murri, situada a l’esquerra de la riera de Fonstcalents. Vam aparcar els cotxes molt a prop del tancat de fusta on hi ha uns cavalls. Allà mateix va començar el treball de camp.
Les primeres observacions van ser per l’herba viborera o llengua de bou (Echium vulgare) una planta erecta, híspida i verd-grisenca que mostrava les flors d’un blau intens més o menys violaci, agrupades en cimes escorpioides. Als seus peus, els capítols de botó groc i lígules blanques del panigroc (Anacyclus clavatus); també les flors de la malva (Malva sylvestris): d’aquesta en vam mirar el calicle i en vam veure alguns fruits, uns esquizocarps, panets que molts jovenets d’abans menjaven quan sortien al camp.
Allà mateix es va recordar la morfologia de les gramínies mentre es feia una observació detallada del blat de formiga (Bromus diandrus) i del brom dolç (Bromus hordeaceus).
I ben a prop vam diferenciar el fruit del melgó d'acordions (Medicago orbicularis) i el del melgó (Medicago arabica). El llegum de la primera, ben aplanat, encara no havia desenvolupat la seva gran hèlix i el de la segona, també coneguda com l’herba de la taca, mostrava l’espiral de 3-4 voltes superposades, plenes d’agullons entrecreuats.
A les 10:45 seguíem a prop d’on havíem aparcat els cotxes i a la vista dels cavalls de la granja. L’esclat de la primavera ens havia pres en aquell indret.
Per fi les floretes llampants de l'api bord (Ranunculus bulbosus) van llevar les nostres mirades i ja vam caminar pel sender que s’endinsa en el bosc, el que ens portaria a la font. Les darreres pluges es feien notar arreu, aquell entorn natural vessava una bona fresca, molta verdor i una bella varietat de colors.
Pel corriol vam fer algunes aturades. En una vam mirar algunes de les característiques de les veces, d’aquestes plantes herbàcies de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades i acabades en circells. La veça (Vicia sativa) que vam trobar mostrava les seves flors purpurines a l’aixella de les fulles i la veça borda (Vicia sepium) que creixia a prop es diferenciava de l’altra per les seves inflorescències, uns raïms pedunculats de flors de corol·la d’un rosa violaci.
Vam reconèixer el Geranium molle pels seus pètals bilobats i l'herba de sant Robert (Geranium robertianum) per la posició dels sèpals a l’antesi i per la forma del limbe de les fulles; el color groc del pol·len ens va ajudar a identificar-ne la subsp. purpureum
La resta de les plantes trobades es concreta en el llistat que es pot trobar a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana. A més a més es pot consultar una estimació dels hàbitats visitats.
Un rètol de fusta assenyalava la Font de la Vinyota i res, al cap de molt poc ja hi havíem arribat. Les nostres primeres passes es van dirigir cap al muret de pedra al mig del qual ja hi brollava un rajolinet d’aigua. Molt a prop s’alçava gràcilment l’herba de Sant Llorenç (Sanicula europaea), d’aquesta planta en vam observar les seves fulles palmatisectes, blanes de color verd fosc i les inflorescències, uns caparrons globulosos de floretes blanques i sèssils, disposats en umbel·les irregulars, de radis molt desiguals.
Durant una estoneta vam gaudir aquell racó ombrívol i acollidor aixoplugat per formacions rocoses i abrigat per plantes com l'herba de l'esparver (Hieracium glaucinum), la rogeta (Rubia peregrina), l’herba fetgera (Anemone hepàtica), el marcòlic roig (Lilium martagon), la bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris), la maduixera (Fragaria vesca), ... i arbres silvestres com l'avellaner (Corylus avellana).
Ens vam fer la foto de grup i ja vam iniciar la tornada.
A la Sala de Lectura de Castellterçol es va començar la següent activitat. Allà es va fer una observació completa de la búgula (Ajuga reptans), després d’escriure la seva fórmula, la vam determinar fent ús de les claus dicotòmiques. Vam acabar el taller fent un estudi del panigroc (Anacyclus clavatus) de la família de les asteràcies i nadiua de la Mediterrània.
Una vegada més la companyonia, la gratitud i l’aprenentatge.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora”