Hàbitats i plantes.
A l’hora prevista ens vam trobar a l’aparcament del CAP de Castellterçol i ens vam distribuir amb el mínim de cotxes possible per anar a Sant Quirze Safaja. Vam aparcar-los a l’inici de la ruta, molt a prop de l’església romànica del poble i allà es va començar l’activitat. Del campanar, coronat per una balustrada, es van alliberar els tocs de les hores, eren les 9 del matí.
Durant tota la sortida mostraríem més atenció a la relació que hi ha entre les plantes i els seus hàbitats.
De primer i passejant per la pista que s’allarga per damunt de la balma vam veure les plantes heliòfiles, les que necessiten una forta exposició a la llum del sol per viure, créixer i desenvolupar-se amb total normalitat. Enllà vam observar les diferències entre les fulles de l’aladern fals o aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia) i les de l’aladern (Rhamnus alaternus). Un altre arbust, l’olivereta (Ligustrum vulgare), creixia una mica més lluny. També vam clissar les espines de la tija i de les fulles de l’arítjol (Smilax aspera), una planta enfiladissa que s’aferrava pertot amb els seus circells. Pel camí, entre d’altres plantes, vam veure a prop d’un esbarzer (Rubus ulmifolius), un peu del roldor (Coriaria myrtifolia) sense fulles, el vam identificar per les seves branques anguloses. Les “banyetes” de la tija del tortellatge (Viburnum lantana) esperaven pacientment el creixement de les seves fulles oposades mentre el marfull (Viburnum tinus), perennifoli, ja es preparava per la floració. En aquest terreny més assolellat on sovintejaven les alzines, també vam veure alguna servera, pins i roures.
Abans de canviar d’ambient, vam percebre uns puntets de color llampant a la vorada del camí. Llavors la flor de l’Erodium cicutarium i algunes de la Veronica persica van captivar la nostra mirada.
A mig matí vam arribar a una zona de més humitat, en aquesta sobresortien alguns arbres com els pollancres (Populus nigra) i els salzes (Salix alba) i, a prop d’aquests, uns exemplars de jonc boval (Scirpoides holoschoenus).
Al cap de poc vam arribar a la Balma, una gran cova natural que l’aigua del torrent de l’Espluga ha anat modelant quan s’ha precipitat des de sobre seu. La sequera persistent només permet veure aquesta cortina d’aigua tancant l’espluga i caient sobre el gorg en fotografies. Tot i així vam gaudir molt l’aixopluc de roca, el bell racó on encara descobriríem més troballes, on esclataria una conversa botànica de nivell i on ens faríem la foto de grup.
In situ vam observar detalladament la morfologia de la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) en el seu hàbitat de roca tova calcària per on degota l’aigua. A més es van determinar unes altres falgueres, la falzia roja (Asplenium trichomanes) i la dauradella (Ceterach officinalis), ambdues rupícoles.
A la web de Flora Catalana i més concretament a la del Grup Local del Moianès hi trobareu les llistes de les plantes trobades a les sortides i clicant el botó del nom de l’activitat d’avui, del 4 de febrer, aconseguireu saber les observacions de totes les plantes que s’han vist a la sortida i també, en un fitxer, el registre dels hàbitats visitats, una estimació que s’ha fet tenint en compte les plantes observades.
A la tarda es van compartir fotografies i nombrosos agraïments. Havíem gaudit una sortida molt interessant, agradable i espectacular.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora.”
El proper 25 de febrer es faran dues activitats. S’anirà al Torrent del Gai on esperem veure la florida dels lliris de neu i després es farà un taller d’estudi i determinació de plantes a l’Espai de Lectura de Castellterçol.
T’hi esperem!