El diumenge 22 d’octubre, el Grup Local del Moianès va fer una sortida botànica per la rodalia de l’Estany. Tot seguit, l’expliquem.
Un matí botànic molt nostre.
A l’aparcament del CAP de Castellterçol ens vam trobar una petita colla d’amateurs botànics i, una mica més tard, ja en una segona ubicació, vam completar el grup.
Abans de començar el passeig pels carrers, pistes i corriols de l’Estany, ens vam situar. Aquest municipi és el segon més elevat del Moianès. Està envoltat de muntanyes que oscil·len entre els 900 i els 1010 metres i situat a la plana, en el lloc on hi havia hagut l’estany que ha donat nom al poble, a 860-890 metres sobre el nivell del mar.
La primera planta que es feia veure de manera curiosa era el ginjoler (Ziziphus jujuba), un arbret originari de la Xina que havien conreat al pati de l’escola del poble. Després, mentre observàvem les plantes ruderals de l’esplanada del davant, vam trobar, inesperadament, al terra, algun dels seus fruits ja madurs, d’un color marró com d’oxidat. El vam observar, per la mida i la forma vam pensar en les olives; de pell fina, polpa blanquinosa, amb pinyol i cruixent amb textura de poma. Un drupaci bo per menjar!
Les campanes del Monestir romànic de Santa Maria repicaven els quarts i les hores, s’escoltaven de molt a prop, i nosaltres avançàvem, a passes comptades, fent un passeig pel recorregut de la mina, una magnífica obra d’enginyeria de pedra seca de 425 metres de llargada que encara avui continua fent la funció per la qual va ser construïda: treure l’aigua del pla de l’estany on hi havia hagut aiguamolls.
Era la primera vegada que en una sortida botànica, el GL-Moianès trobava la lleterola de camp (Euphorbia falcata). Aquesta planta té un color blavós (glauc), freqüent a moltes plantes del gènere Euphorbia, i les seves llavors estan ornamentades amb uns solcs transversals.
Seguint el camí també vam veure dues compostes ruderals: la Conyza canadensis i la Conyza sumatrensis, les vam observar i ens vam fixar en els nombrosos i petits capítols florals i els papus. La pulicària o herba de Sant Roc (Pulicaria dysenterica), va ser una altra composta que va cridar la nostra atenció, destacava pel groc dels seus capítols. I enfilant-se amunt i encarades al cel, vam veure les campanetes blanques de la corretjola grossa (Calystegia sepium). També vam observar els fruits, les núcules o tetranúcules del poliol (Mentha pulegium) i les càpsules de l'herba sabonera (Saponaria officinalis), aquestes ja havien madurat molt i deixaven anar unes llavors que estaven molt seques.
Al final del recorregut vam passar una estona comentant les semblances i les diferències entre l’auró negre (Acer monspessulanum), l’auró blanc (Acer campestre) i la blada (Acer opalus). Trobareu més informació al llistat de plantes que hi ha a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana.
Enlairats a uns 870 metres sobre el nivell del mar i envoltats de muntanyes, allà, a la rodalia de l’Estany, vam passar un matí molt agradable i tranquil. L’aprenentatge i l’esbarjo es combinaven i aconseguien acontentar el temps de la millor manera.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora. T’hi esperem!!!
I una vegada més, a la tarda vam compartir els agraïments, algunes fotografies i els resultats d’uns estudis fets a casa.
Les properes activitats es faran el 12 de novembre. Una sortida botànica al Marcet (Granera) i després un nou taller d’estudi i determinació de plantes.