Un altre matí entusiasmador.
El dia anterior a la sortida es van acordar dos punts de trobada. Un, a les 08:30 a l’aparcament del CAP de Castellterçol i l’altre, una mica més tard, al carrer Major de Collsuspina. Allà la trobada de tots va ser, com tantes vegades, alegre i acollidora.
La sortida del poble pel Camí Ral de Vic a Manresa va resultar molt distreta, tant que semblava difícil arribar al bosc de Casanoves i als Tres Roures monumentals abans de l'hora de dinar. La vegetació era abundant i l’afany de saber ens aturava constantment. A l’inici del passeig va resultar molt interessant observar les fulles retorçades a la base de l’enciam bord (Lactuca serriola) i veure’n la seva orientació Nord-Sud. Molt a prop d’aquesta planta brúixola, vam trobar la Lactuca virosa i en vam mirar les seves fulles i els aquenis negres. Al costat també vam veure les fulles trifoliades i els fruits en llegum enrotllats en hèlix de l’alfalç (Medicago sativa). De manera continuada es podien escoltar les explicacions dels detalls més significatius de moltes de les plantes herbàcies que creixien a la vora d’aquell camí.
Igualment ens van cridar la atenció les inflorescències en verticil·lastres del Marrubium vulgare, les fulles i les flors tancades i amb esperó de la Kickxia spuria i la Ballota nigra, per les fulles tant semblants a les d’una ortiga i pels calzes de les seves flors tan característics, en forma d’embut força llarg i amb unes dents curtes i puntades. També va resultar curiosa l’observació que vam fer del Sonchus asper. Trobareu més informació al llistat de plantes que hi ha a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana.
Avançàvem a passes comptades gaudint alhora d’un bonic entorn i d’una companyia molt agradable. De vegades uns bancs de fusta convidaven a la distensió. Al costat dret del camí, el Torrent de Fosc pràcticament sense aigua ens recordava la sequera persistent. A l’alçada del cementiri de Collsuspina ja vam trobar el bosc i una mica més enllà els Tres Roures centenaris i el Pla de Querol que aquell matí era freqüentat per un ramat de cinc-centes ovelles. Allà ens vam fer la foto de grup i ja vam iniciar la tornada endinsant-nos primer per la roureda i després travessant el prat. Faltava la troballa! Una planta poc vista al Moianès. Darrera d’uns matolls vam descobrir l’èvol (Sambucus ebulus), i allà mateix vam estudiar aquesta planta herbàcia i perenne de tiges primes, rectes i poc ramificades; fulles compostes imparipinnades i unes inflorescències corimbiformes que ja mostraven els fruits madurs, unes drupes negres i brillants.
A la tarda dos companys, connectats per WhatsApp, van resoldre l’enigma sorgit durant la sortida matinal i ens van comunicar a la resta del grup que després del treball d’observació fet de les flors i els fruits a través de les lupes binoculars havien determinat la planta de l’embolic, la crucífera era el Lepidium graminifolium.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora.
Les properes activitats es faran l’1 d’octubre. Una sortida botànica pels voltants de la Riera de Sant Quirze (Castellterçol) i després un nou taller d’estudi i determinació de plantes. T’hi esperem!!!