Núvols i ullades de sol. Alegria i entusiasme.
Per a la sortida del dia 30 de juliol es van acordar dos punts de trobada. Un, a les 08:30 a l’aparcament del CAP de Castellterçol i l’altre, una mica més tard, al pàrquing de les Coves del Toll. A les 9 del matí ja ens havíem ajuntat tots.
El treball de camp ja va començar molt a prop d’on estaven els cotxes aparcats. In situ vam comparar les fulles d’un auró negre (Acer monspessulanum) amb les d’un aurò blanc (Acer campestre), unes trilobades i les altres amb 5 lòbuls dentats i el marge ciliat. També vam mirar els fruits dels dos aurons, disàmares formades per dues nous alades d’una llavor cadascuna. Sense fer una passa encara vam mirar més i allà mateix vam veure un avellaner, un roure i una alzina, i al voltant dels seus peus, les flors porpres dels capítols de caps blaus (Centaurea jacea), alguna gramínia i plantatges que vam aprendre a determinar aguaitant la llargada dels pecíols.
Animats per les primeres troballes ja vam iniciar l’itinerari per la rodalia del jaciment. Fent camí per un entorn museïtzat, amb instal·lacions didàctiques i d’oci, van seguir les explicacions botàniques de manera continuada, quantes anotacions!
També es va comentar una curiositat de l’orella de llebre o del plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata) relacionada amb la laca o un fixador de cabells natural que en l’antigor s’obtenia de l’aigua on s’havien bullit les seves granes seques. Uns joves del grup van recordar els tiradors de càpsules amb l’escapus d’aquest mateix plantatge i ens van ensenyar el joc.
Fent camí vam veure petits panells explicatius relacionats amb les plantes, un d’ells fa referència al boix (Buxus sempervirens). Aquests “arbusts sempre verds” feien goig, el seu fullatge persistent exposava les fulletes enteres, glabres, coriàcies i lluents miraculosament. I és que les trampes de feromona que atreuen els mascles adults d’aquesta mena de papallona (Cydalima perspectalis) fan minvar la fecundació de les femelles; per tant disminueix la posta d’ous que es feia al revers de les fulles del boix, hi ha menys larves defoliadores i el rebrot de les branques d’aquesta planta es fa possible.
Altres plantes que cal destacar de la sortida són: la escabiosa blanca (Cephalaria leucantha), el capferrat (Cirsium monspessulanum), la Dipsacus fullonum, la coleta (Hypochoeris radicata) i el xuclamel (Lonicera xylosteum). Trobareu més informació al llistat que hi ha a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana.
L’alarma que controlava el temps va fer el primer avís i nosaltres encara seguíem anant endavant, arreu les nostres mirades ansioses buscaven respostes, un no parar! No teníem pressa, en aquell indret generós la temperatura era força agradable i tots gaudíem la companyia i l’aprenentatge. Més senyals d’alerta es van anar succeint i finalment vam activar la tornada.
I com ja és tradició, a la tarda, vam compartir agraïments, fotos, un vídeo i també els resultats d’uns estudis fets a casa i relacionats amb algunes de les troballes del matí.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora!
La propera sortida serà el 10 de setembre anirem a Collsuspina. Caminarem per pistes i trobarem, a prop d’una ample cruïlla, Els Tres Roures, uns arbres centenaris que hom considera monumentals. Pren nota, t’esperem!
Bon estiu!