El diumenge 26 de març, el grup local del Moianès va fer una sortida botànica a Sant Sadurní de Gallifa i, a continuació, l’expliquen.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra. flora
Les primeres notes de la primavera
El canvi d’hora que es va fer a la matinada només va servir perquè el sol es llevés una mica més tard. La colla del Grup Local del Moianès es va trobar puntualment a l’aparcament del CAP de Castellterçol i es va organitzar per anar amb els cotxes necessaris cap a Granera. Després d’arribar al Pla del Gaià, es va seguir el desviament esquerra i es va agafar el camí que porta al Coll d’Ases. Els cotxes es van aparcar a prop del coll de Bardissars.
La caminada es va iniciar per la pista de terra de la Serra de la Caseta (Gallifa) que arriba a la Caseta dels Plans, en ruïnes, situada a 903 metres d’altitud. Va ser molt interessant veure la petita cova-avenc de la masia, coneguda per la gent de la comarca i que s’havia fet servir de refugi durant la Guerra Civil. Es va anar baixant la pista fins que es va trobar la que s’estén fins Sant Julià d’Úixols. Així es va arribar al Collet de Sant Sadurní. Allà es va iniciar la pujada pel corriol, fent camí, fins al capdamunt de la cinglera on hi ha l’ermita romànica de Sant Sadurní i un bon mirador de vistes panoràmiques del Montseny, del Vallès, de Collserola i fins i tot de Barcelona. La tornada va ser més ràpida, es va arribar a Castellterçol a l’hora prevista.
La descoberta i l’observació de plantes diverses feia pensar en el començament de la primavera, tanmateix la sequera que ho prenia tot, seguia turmentant la vida d’aquell indret i amoïnant-nos a tots. Les plantes, més representatives, que es van observar són les següents: l’Hepatica nobilis o herba fetgera i la Viola alba que acoloria els racons ombrívols. També el Taraxacum obovatum, una herba vivaç, molt semblant a la dent de lleó, el popular pixallits (T. officinale), que també convida a bufar els capítols madurs per dispersar els fruits. D’aquesta es van observar les bràctees, amb dues formes diferents, les exteriors ovades i les interiors oblongo-linears, fortament corniculades a l’àpex, i les flors, totes ligulades i grogues. Les altres plantes que també van interessar van ser: l’Alyssum alyssoides que ja mostrava algunes de les seves flors amb els pètals de color crema i de pocs mm de llargada i dues plantes molt petites, crucíferes, que al Moianès comparteixen els sòls poc profunds que cobreixen la roca calcària, aquestes són la Draba verna i la Hornungia petraea, A més a més es va trobar el Carex halleriana i el Carex humilis. De l’Asplenium fontanum, la falguereta de cingle, es van mirar bé les frondes i els sorus. L’Euphorbia characias va sorprendre perquè no s’ha trobat mai a l’altiplà del Moianès, només se l’ha vist a Sant Sadurní i al Sot de la Roca, unes contrades més termòfiles, orientades al sud; d’aquesta planta es van fer fotografies interessants de les seves inflorescències de moltes fulles amb bràctees i els seus nectaris de color marró fosc.
La resta de plantes trobades es concreta en el llistat que es pot trobar a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana.
Un matí esplèndid que es va gaudir i agrair.
El proper 16 d’abril s’anirà a Santa Coloma de Sasserra on esperem trobar els Narcissus poeticus, també es farà un nou taller, ui que bé! Us esperem!