Mig any després que es cremés la serra de les Torretes a Martorell, l’Alfred ens fa de guia per veure in situ com es va recuperant la vegetació i explicar-nos les bases de la regeneració post incendi. Anem comentant les plantes que trobem, alhora que parlem sobre diversos temes relacionats amb els incendis forestals, la vegetació i la geologia de la zona.
A la primera part del camí trobem falgueres (herba pigotera, falzia negra), plantes rupícoles (melic de Venus), enfiladisses (arítjol, lligabosc) i d’altres plantes (marfull, esparreguera, lletsó, sanguinyol). La base d’aquesta zona està formada per llicorelles i gres rogenc (Buntsandstein).
En un punt a tocar del torrent, ens criden l’atenció els rebrots de les falses acàcies, amb unes aparatoses espines i sense fulles encara. Probablement, es van plantar fa anys per reforçar els talussos, després d’unes riuades que van afectar la vila, i s’han anat escampant.
Podem distingir les dues estratègies que adopten les plantes després d’un foc: les que rebroten, com el garric, la ginesta i l’aladern, que ja han començat a posar-s’hi; i les que germinen a partir de les llavors, com ara l’estepa i el romaní.
Arribem a un petit bosc, on el foc es va propagar per la part baixa: els pins tenen la part inferior dels troncs cremats, però conserven les capçades verdes. També hi ha roure cerrioide, que és un arbre marcescent, és a dir que conserva les fulles seques damunt l’arbre durant l’hivern. Hi ha diverses formes de propagació dels incendis: pel sòl o subsol, pels matolls i per les capçades; cadascuna amb afectacions diferents sobre la vegetació.
En aquest punt comentem els tipus d’actuacions que es poden fer després d’un incendi i els estudis que avalen el canvi que hi ha hagut en aquest àmbit. El que anys enrere es creia beneficiós, com tallar els arbres morts i retirar la fusta, els experts coincideixen a dir que no és una bona solució i que hi ha d’altres opcions que beneficien més la regeneració de la vegetació, la recuperació de la fauna i millora de la biodiversitat, com tallar els troncs morts, però deixar-los a terra o fins i tot deixar-los drets.
Al llarg del recorregut l’Alfred ens mostra diferents llibres per qui vulgui aprofundir sobre el tema; els trobareu detallats al .pdf de bibliografia.
Continuem caminant fins a un indret on trobem prats d’albellatge i boixacs de camp. En aquesta part del recorregut podem observar un altre tipus de roca present a la zona: els pòrfirs.
Finalment, arribem a la zona més afectada, on podem observar la magnitud de la tragèdia: grans zones d’arbustos cremats. Però hi ha espai per a l’optimisme, ja que la major part d’aquests arbustos estan ja rebrotant amb força.
Esperem tornar-hi d’aquí a un temps i trobar-nos una vegetació que ha recuperat el seu espai.