Resum
Ja fa cinc anys des que, a l’assemblea general ordinària de l’exercici 2017, fórem elegits junta directiva de Flora Catalana. En realitat, una fita mancada de qualsevol mèrit, ja que no es presentava cap altra candidatura a les eleccions. No obstant, vist ara i amb retrospectiva, penso que era ben lògic. Només uns quants eixelebrats, il· lusos i idealistes com nosaltres, gosarien aspirar a dirigir una associació clarament erosionada per la discòrdia, visiblement descoordinada, mancada d’ingressos i amb ben pocs duros a la caixa. I, per si no fos poc, amb tot el paquet heretàvem també un web tecnològicament obsolet, amb problemes de funcionament, que contenia el catàleg de flora de Catalunya i del qual Flora Catalana ni tan sols n’era la propietària. Aviat, prenent consciència de la situació, ens vam adonar que tirar endavant l’associació seria ben bé com fer veure la lluna al migdia. Caldria suar-hi la cansalada si volíem sortir-ne ben parats.
