Allium ursinum

Del llatí ursinus, -a, -um (propi de l'os o referent a aquest animal). Plini anomenava ursinum allium (all d'os) a una mena d'all silvestre. Carl Linné pren aquest nom específic de la majoria d'autors precedents, des de Fuchs i Caesalpinus fins a Mattioli, que identificaven aquesta planta amb la de Plini. Segons Ambrosini, en Phytologiae (1666), "és diu Allium ursinum perquè neix als llocs feréstecs on viuen i s'arreceren els ossos".