Allium victorialis

Derivat del llatí victoria, -ae (la vitòria), fou usat per primer cop com a nom genèric per Brunfels en Novii Herbarii (1532) i més tard per Gesner en Horti Germaniae ... (1561). Aquest diu que el nom vulgar en alemany era sygwurtz, de syg (victoria) i wurzel (arrel). Tots dos autors relacionen el nom amb la creença molt estesa a l'Europa central segons la qual els soldats usaven, a guisa d'amulet, l'arrel d'una planta anomenada herba victorialis o victorialis, que tenia la virtut màgica de protegir i donar la victòria a qui la portava. La planta adoptava dues formes: victorialis longa o mas, que seria aquesta Allium victorialis; i victorialis rotunda o foemina, segurament Gladiolus communis. Noteu que Linné va conservar victorialis com a nom femení en aposició, per la qual cosa no està en concordança amb el nom genèric, neutre.