Allium schoenoprasum

Nom del llatí botànic format dels mots grecs schoînos (jonc) i práson (porro), com si diguéssim 'all junciforme'. El mot apareix com Schoenoprason per primer cop en 1571 a l'obra de Pena i Lobelius Stirpium Adversaria Nova, on s'explica que va ser encunyat del nom vulgar amb què els belgues anomenaven a aquesta planta: bieslooch, del flamenc bies (jonc) i look (porro). Més tard, Dodonaeus, en Stirpium historiae... (1583), també el fa servir adduint la mateixa raó.