Euphorbia esula

Esula, -ae és un mot del llatí medieval que apareix per primer cop en una obra mèdica del segle IX per a referir-se a una lleteresa, potser aquesta espècie, que Rembert Dodoens anomena Esula minor. Sobre l'origen del nom, Ambrosini, en Phytologiae, el relaciona amb Edula, és a dir, comestible, perquè, de totes les espècies de tithymalus, diu que aquesta és la més agradable; o potser amb un mot àrab, Esula o Ezula. A Les quatre flores de France, P. Fournier segueix el criteri de De Théis i el fa derivar del celta esu (acre). Cadevall diu que esula era el nom vulgar d'algunes lletereses.