Stellaria holostea
La rèvola
El nom genèric d’aquesta planta prové del llatí Stella, estrella. Les seves flors, quan estan obertes, tenen l’aparença de les estrelles. L’epítet holostea fa referència a la fragilitat de les seves tiges.
És una herba perenne, té els òrgans de regeneració pròxims a terra (camèfit). Pertany a la família de les cariofil·làcies. Creix en les vorades dels boscos caducifolis humits, en llocs herbosos; entre el nivell del mar i els 1800 m.
La seva part soterrada és un rizoma.
La tija de la rèvola és alta, pot mesurar de 20 a 50 cm, creix dreta i és quadrangular. La part superior és gairebé glabra, sense pèls.
Les fulles no tenen estípules, son sèssils i decussades. Els entrenusos són llargs. Tenen la forma del limbe oblongo-lanceolada o linear i el seu àpex és acuminat. Són escabres, tenen el marge i el nervi rasposos. Les superiors són més grans que les inferiors i aquestes sovint són reflexes, es dirigeixen enfora i avall.
La Stellaria holostea fa la floració des del mes de març al mes de juliol.
La inflorescència d’aquesta planta és cimosa de dues ramificacions oposades i pedicels llargs.
Les flors mostren una simetria actinomorfa o radial i tenen unes bràctees herbàcies que són més petites que les fulles. El calze està format per cinc sèpals lliures o lleugerament soldats per la base. La corol·la té cinc pètals blancs bilobats, bipartits fins a la seva meitat.
L'androceu el formen de 5 a 10 estams lliures entre ells (excepcionalment només 3 o 4 estams).
El gineceu té l’ovari súper, unilocular i és globós. Aquest està coronat per 3 estils filiformes d’uns 4 mm.
El fruit és una càpsula esfèrica de color verd que s’obre per sis dents. Les llavors són de color marró-vermellós, tenen una forma que va de subglobosa a reniforme i estan cobertes d’uns tubercles cònics força prominents.