El nom científic d’aquesta planta es refereix a la forma que pren la seva inflorescència. Spiranthes, que indica el gènere, és la paraula grega que significa “tort” i spiralis, l’epítet específic, en llatí significa tort o espiral. Popularment se la coneix com a espirant de tardor.
És una orquídia que floreix durant els mesos de setembre, octubre i novembre habita en herbassars secs i en pastures d’herba curta amb substrat de pedra calcària.
La planta és perenne i glauca de color. Té un cicle de creixement peculiar. Entre el mes de juliol i el mes d’agost la tija floral comença a créixer sense fulles. Dels darrers dies del mes d’agost i als primers de l’octubre unes fulles es comencen a desenvolupar al costat de la tija floral. Aquestes tenen l’àpex agut i forma d’el·lipsi, són brillants i formen una roseta basal prop de terra i a un costat de la tija florífera, sobreviuran l’hivern i aniran creixent fins a principis de l’estiu, aleshores es marciran i la tija creixerà i farà la florida.
La Sprianthes spiralis normalment té dos tubercles, dues tiges subterrànies molt engruixides i riques en substàncies de reserva. A partir de la tardor se’n formen dos de nous i es moren els vells. A diferència d’algunes orquidàcies que són paràsites, aquesta és autòtrofa.
La tija fèrtil, ben dreta, està poblada de fulles bracteïformes.
Aquestes fulles esquamoses de color verd blavenc, tenen la punta molt marcada i pèls glandulars. Són embeinadores i més curtes que les flors.
La inflorescència és de tipus espiga prima i densa, de fins a 12 cm i amb una vintena o més de floretes blanques. El seu eix retorçat fa que les flors que no tenen peduncle, sèssils, aparentin estar disposades helicoïdalment.
Les flors mesuren de 6 a 7 mm de llarg, ben obertes, estan en una posició que sembla inversa a la normal, són flors resupinades. Cada flor té 3 sèpals i 3 pètals.
Els sèpals són lliures i s’estenen cap enfora, són estretament triangulars tenen l’àpex subagut i són blanquinosos. Tenen pèls glandulars en la seva cara externa.
Els pètals laterals són molt semblants als sèpals i estan a tocar amb el sèpal central formant una mena de “casc” blanquinós. Aquests es fusionen per formar un tub amb el label. El label, de fins a 5 x 3 mm, és glabre de color verd groguenc, té el marge finament crenat, es veu corbat cap avall i amb dues petites prominències; no té esperó.
Una altra característica de la flor, comuna a totes les orquidàcies, és que el seu ovari és infer.
El fruit és una càpsula que guarda al seu interior moltíssimes llavors, tan petites que com a molt fan 0,1 mm.