Pronunciació
Valeriána, f.
Descripció del terme
No és un nom clàssic sinó del llatí tardà, per anomenar la Valeriana celtica i altres plantes semblants. Probablement té relació amb el verb valere (ser fort, bo, valdre, tenir salut). Segons C. Bauhim, en el Pinax (1623) "anomenada Valeriana en les oficines de farmàcia i entre els herbolaris, per les moltes virtuts que mostra; per la qual cosa també es diu triaga". En llatí clàssic, la valeriana es coneixia com saliunca o hirculus, i Dioscòrides l'anomena polemónion o philetaírion.
El gènere Valeriana fou publicat per C. Linné en 1753.
Termes relacionats i glossaris
Glossaris
Etimològic
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web