TAX-MO00016.-Rubus ulmifolius

Codi tàxon
TAX-MO00016
Imatge principal
IMG-MO00079.-Rubus ulmifolius JAP_.jpg

 

Rubus ulmifolius          Esbarzer

Aquesta planta és molt freqüent arreu, sobretot en els sòls humits a la muntanya baixa i mitjana. Per créixer vol molt sol és per això que se la considera heliòfila. La trobem en els marges dels boscos i de camins ben assolellats. 

Pertany al gènere Rubus i a la família de les rosàcies.

La seva forma vital fa que les gemmes persistents es conservin a més de 40 cm del terra durant el període desfavorable. L’esbarzer és, doncs, un faneròfit.

És un arbust perenne i també semicaducifoli ja que moltes de les seves fulles resten a la tija durant l’hivern. 

Una característica del Rubus ulmifolius que explica la seva capacitat d’ocupació i de persistència, és que pot reproduir-se per mitjà de dues vies diferents: la sexual, a través de les llavors de les móres, i la vegetativa quan una tija toca terra i fa les arrels adventícies emergint, brotant, una altra vegada.

Les tiges de l’esbarzer són llargues, robustes (6-10 mm de gruix), arcades, pruïnoses, la seva secció és acanalada i tenen forts aculis, punxes en forma de falç que li serveixen de protecció dels animals herbívors. No se subjecten a un suport sinó que es recolzen i pugen pels objectes pròxims formant bardisses impenetrables. Les tiges, quan són de l’any, s’anomenen turions i presenten un to granat, una tonalitat fosca de vermell. 

Les fulles, coriàcies, es disposen a la tija de manera esparsa, tenen estípules i els seus pecíols, petits aculis. Són palmaticompostes, amb 3-5 folíols peciolulats, el terminal té el peciòlul més llarg. La nervadura d’aquests és pinnada, tenen el marge dentat i, els seus anversos glabres i de color verd fosc contrasten amb els reversos, més clars i finament tomentosos, amb pèls blanquinosos i agullons tendres alineats sobre el nervi principal. Els folíols són ovats, tenen l’àpex agut o cuspidat i la base cordada, arrodonida.

La inflorescència és multiflora amb aculèols, piramidal, i el seu eix és pruïnós i blanc tomentós. Té alguna bràctea ampla. 

Les flors que són hermafrodites i actinomorfes, apareixen quan comença l’estiu. Els sèpals estan coberts d’un pèl molt suau, es veuen clars i són reflexos, estan recorbats. Els 5 pètals llisos i lliures són ovals i de color rosa, a vegades són blancs a la base, o tot ells, blancs. No es tornen grocs quan s’assequen.

L’androceu està format per nombrosos estams blancs que són una mica més llargs que els estils i tenen les anteres que, generalment, són glabres o  piloses alguna vegada. El gineceu està format per diversos pistils lliures entre ells. L’ovari és súper.

El fruit de l’esbarzer és una pluridrupa que s’anomena móra. Comença essent de color verd i després es va fent vermella i negra quan ja ha madurat. És un fruit comestible i el seu gust és variable pel que fa a l’acidesa i la dolçor.