Lilium martagon
Marcòlic
La protagonista d’aquesta descripció és un geòfit, una planta perenne que pertany a la família de les liliàcies i que creix, a l’estiu, en els boscos i llocs ombrívols.
El marcòlic brota d’un bulb globós-ovoide que té esquames grogues.
La seva tija és gruixuda, esvelta, massissa i, de secció circular. Pot mesurar d’un a dos metres d’alçada.
Les fulles, totes primaverals, són glabres a l’anvers i pubescents en els revers, uns pèls curts, fins i suaus es troben amb els seus nervis paral·lels. Les fulles dels extrems, lanceolades i més petites que les que neixen a la part del mig de la tija, poden ser alternes o oposades. Les fulles de la zona central no tenen pecíol, són lanceolades o ovades i estan disposades en verticils separats. Ni les unes ni les altres tenen brillantor.
Les inflorescències són raïms perquè les flors, entre 1-12(15), són pedunculades i estan a diferent altura. Les bràctees d’aquestes flors poden ser solitàries o crèixer en parelles. Són estretes i lanceolades, glabres o ciliades. Els peduncles, en el temps de la floració, s’encorben.
Les flors són hermafrodites i tenen una simetria actinomorfa. No desprenen una bona flaire, les mosques són els insectes pol·linitzadors principals. Tenen un periant estrellat format per 6 tèpals lliures de color rosat-violaci amb taques purpúries a la cara interior. Aquestes làmines acolorides s’enrotllen enrere, cap amunt, per obrir-se totalment i en fer-ho recorden un turbant o una corona.
L’androceu està format per 6 estams d’anteres ataronjades i unides al filament pel dors.
El gineceu té l’ovari súper i trilocular, l’estil és llarg i cilíndric i, l’estigma que és la part apical del pistil i la que rep el pol·len, acaba de manera trilobulada.
Amb el pas del temps, el peduncle es redreça i el fruit queda ben dret. La càpsula blanquinosa al seu interior hi té unes llavors planes.