Rosella, gallaret, paparota, pipiripip, babol són alguns dels noms catalans que es refereixen a una planta herbàcia i ruderal de flors vermelles que científicament es coneix com Papaver rhoeas i que pertany a la família de les papaveràcies.
Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d'altitud. Es deixa veure en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Té una alçada mínima de 20 cm i una màxima de 60. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que la floració té lloc a la primavera i l'estiu.
Aquesta planta és anual, és un teròfit, mor quan ja produït la llavor. I no tornarà a germinar fins l’any següent.
La part subterrània d’aquesta planta és una arrel prima i axonomorfa.
La tija creix erecta, és ascendent, i més o menys ramosa. Ascendent i també híspida ja que està coberta de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents.
Si la tija es parteix, deixa anar el làtex de color blanc.
Les fulles, piloses, poden mesurar fins a 2 x 5 cm. El seu marge rarament és enter del tot. Els seus entrants i sortints poden ser més o menys profunds, és per això que es poden trobar fulles pinnatífides, pinnatipartides o pinnatisectes. Els lòbuls laterals són oval-lanceolats i acaben en punta allargada, el terminal és 1-3 vegades més gran que els laterals. Les fulles inferiors de la planta són peciolades i les superiors, si en té, són sèssils.
Les flors neixen d'una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda. Són hermafrodites, terminals i solitàries. De simetria actinomorfa, el seu diàmetre pot mesurar de 5 a 8 cm.
El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i que cauen amb la florida.
La corol·la està formada per 4 grans pètals rodons que es disposen de forma creuada, són d’un color vermell escarlata intens i tenen una taca basal fosca. Es poden veure una mica arrugats a causa de la disposició correguda en què es troben dins de la poncella.
L'androceu té un gran nombre d’estams amb filaments filiformes i anteres blavoses o marrons. Tenen maduració centrípeta (de fora cap endins) i dehiscència longitudinal.
El gineceu: L’ovari és súper i unilocular, format per la soldadura de dos o més carpels. Té un disc apical amb 8-18 estigmes radials que es pot veure fàcilment, aquests són sèssils, no tenen estil, els manca la part allargada del pistil.
El fruit és una càpsula petita (1-2 cm) d'un color verd pàl·lid, arrodonida a la base, glabre i més o menys estriada. És dehiscent, quan el vent sacseja la planta ja seca, del disc que formen els estigmes, en surten les petites llavors negres, reniformes i sense aril.