Vincetoxicum nigrum
Pebrotera borda o boscana
Aquesta herba perenne (hemicriptòfita) pertany a la família de les asclepiadàcies.
També és coneguda amb el nom d’herba febrera perquè antigament s’utilitzava per a guarir la febre, de la part aèria se’n feien infusions.
A Catalunya creix en llocs ombrívols, rocosos i frescos. En contrades temperades que es trobin a una altitud màxima de 1499 m
La planta té un rizoma subterrani que es desenvolupa bé en sòls calcaris.
Les tiges són piloses i també, enfiladisses i volubles.
Les fulles tenen un pecíol molt curt. Són senceres, brillants i oposades. La forma del limbe és lanceolada amb una base arrodonida i allargades o acuminades a l’àpex. El marge de la làmina és ciliat i aquesta també té pèls en les dues cares. La nervadura de la fulla és pinnada.
Al Moianès l’hem trobat florida durant els mesos de juny i juliol.
Les inflorescències de la Vincetoxicum nigrum són cimoses, axil·lars i terminals.
Les flors de color porpra, molt fosc, i solitàries, són piloses, hermafrodites i tenen una simetria actinomorfa. Els 5 lòbuls que formen el calze són ovats. La corol·la té 5 lòbuls que formen un tub molt curt i té també, una corona ben desenvolupada, formada per diversos apèndixs erectes o encorbats. El gineceu té l’ovari súper format per 2 carpels lliures.
Cada un d’aquests carpels si està fecundat fa un fol·licle, llis, fusiforme i pèndol que en madurar, s’obrirà per una sutura ventral i deixarà anar les llavors.
Les llavors són planes i tenen un plomall de pèls en un extrem (vilà) que els serveix per a la seva disseminació.