VTax4319
Arum italicum subsp. italicum
SUBESPÈCIE
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    Forma vital
    Geòfit
    Descripció morfològica
    Subterrani
    tubercle de 2-5 x 2,5-8 cm, rizomatós, del qual es desenvolupen arrels adventícies de fins a 15 cm.
    Port
    planta herbàcia vivaç, de 2-6(7) dm, acaule, tuberosa, que sol formar colònies.
    Tija/tronc
    acaule.
    Fulles
    apareixen al final de la tardor, erectes, peciolades, grans, de (5)15-35 x 3-27(33) cm, sagitades, acuminades, a vegades mucronades, auriculades, de color verd clar, lluents, amb venes blanques o, més rarament, uniformement verdes, molt poques vegades amb taques negroses, nervis oberts i més o menys marcats, aurícules de 2,7-16 x 1-2(16) cm, agudes o arrodonides, properes entre sí o formant un angle de més de 60o; pecíol de (7,5)15-40(55) x 0,1-1,5 cm, de color verd clar, a vegades amb tonalitats purpúries, sense taques fosques, amb beina basal, alat cap a la base, amb ala de 0,1-2,4 cm, hialina, a vegades de color lila; 1-2 pròfils de 2-17,5 x 1-2,5 cm, papiracis, acuminats, a vegades de color lila, que es comencen a marcir per l’àpex.
    Flor/inflorescència
    inflorescència amb peduncle de 6,5-31 x 0,1-2 cm, de longitud igual o menor que els pecíols. Espata d’un blanc verdós per fora, més o menys groguenca per dins, gran i conspícua, de 15-40 x 1-12 cm, acuminada, oberta a l’antesi, caduca, amb tub de 2,5-5,5 x (0,7)1,3-3 cm, més o menys oblong, ben diferenciat, a vegades amb tonalitats purpúries. Espàdix groc ben visible, de 6-13 cm, d’un terç a la meitat de la longitud de l’espata; apèndix apical groc, més llarg que la zona estèril immediatament inferior, amb olor úrica forta; maça d’1-8,7 x 0,3-2,2 cm, ben diferenciada, oblongo-cilíndrica, groguenca. Flors agrupades cap a la base de l’espàdix, disposades en anells consecutius, a vegades separats per espais nus; flors masculines estèrils a la part superior, disposades en 3-11 files que formen un anell de 0,3-0,6 cm, formades per un estaminodi, d’1,5-8 mm, flexuoses, groguenques, de base globosa o cònica, de llisa a lleugerament papil·losa; espai nu a continuació de 0,2-0,7 cm; flors masculines fèrtils a continuació, groguenques, disposades en 7-11 files que formen un anell de 0,3-1,1 cm, amb anteres subsèssils, amb dehiscència per fissures longitudinals; espai nu a continuació de 0,1-0,5 cm; flors femenines estèrils a continuació, disposades en 1-8 files que formen un anell de (0,1)0,3-0,5(0,8) cm, formades per un pistilodi, flexuoses, groguenques, d’1-8 mm, de base globosa o cònica, de llisa a lleugerament papil·losa; flors femenines fèrtils contigües a les estèrils, disposades en 6-17 files que formen un anell d’1,3-3 cm a la base de l’espàdix, amb un pistil d’1,5-5 x 1-4,5 mm, globós, d’ovari unilocular, amb uns 5 rudiments seminals, estigma sèssil envoltat per un nectari discoidal de 0,8-1,2 mm, de color marró.
    Fruit/llavor
    espiga fructífera de 8-15 cm, amb baies vermelles i brillants molt vistoses, de 2-13 x 1,5-10 mm, amb restes enfonsades de l’estigma. 1-4 llavors per baia, de 2,2-6 x 2,5-5 mm, ovoides, lleugerament comprimides dorsoventralment, grisenques o brunes, amb estrofiol de 0,5-2,5 x 1,5-2,5 mm, cònic. 2n = 84*.
    Nom científic - autor
    Arum italicum Mill. subsp. italicum
    Sinònims
    Arum divaricatum Dulac
    Arum facchinii Porta ex Hruby
    Arum italicum Mill.
    Arum italicum subsp. gaibolense Mattei
    Arum italicum subsp. majoricense (Chodat) O.Bolòs, Masalles & Vigo
    Arum majoricense Chodat
    Arum modicense Sprenger
    Arum numidicum Schott
    Arum ponticum Schott
    Arum provinciale Sommier ex Hruby
    Nom català
    Cugot, Peu de vedell, Rapa, Rapa femella, Sarriassa, Xèrria
    Nom castellà
    Aro, Flor de la primavera, Llave del año, Yaro
    Nom occità
    Glaujòl, Pan de sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun
    Nom francès
    Arum d'italie, Gouet d'italie
    Nom anglès
    Italian lords-and-ladies
    Nom científic - FPC
    Arum italicum Mill. subsp. italicum
    FPC
    Fam. Aràcies
    Gen. Arum
    Nom científic - TPL
    Arum italicum Mill.
    APG
    Ord. Alismatales
    Fam. Araceae
    Gen. Arum
    Tàxon de rang superior
    Hivern
    Desem.
    -
    Gener
    -
    Febrer
    -
    Primavera
    Març
    SI
    Abril
    SI
    Maig
    SI
    Estiu
    Juny
    POTSER
    Juliol
    -
    Agost
    -
    Tardor
    Setem.
    -
    Octubre
    -
    Novem.
    -
    Freqüència
    c
    Hàbitat

    Boscs de ribera, llocs frescals

    TERRITORI
    Territori fisiogràfic a Catalunya
    General, però molt rar al territori sicòric
    Àrea de distribució general
    Latemediterrani
    ALTITUD
    Altitud mínima (m)
    0
    Altitud màxima (m)
    900
    Adscripció fitosociològica
    Populetalia albae