VTax1594
Angelica sylvestris
ESPÈCIE
MAPES DE DISTRIBUCIÓ
Mapes de distribució
BDBC (Distribució geogràfica a Catalunya)
Forma vital
Hemicriptòfit
MIDA
Mida mínima
1 m
Mida màxima
2 m
Descripció morfològica
Subterrani
rizoma gruixut, sense restes fibroses de fulles seques.
Port
herba biennal o perenne, robusta, glabrescent, erecta, de 0,5-2(3) m.
Tija/tronc
tija fistulosa, estriada, de fins a 2,7 cm de diàmetre, més o menys ramificada a la part superior, sovint glauca o rogenca, pruïnosa, generalment glabra cap a la base i pilosa cap a l’àpex.
Fulles
2-3-pinnaticompostes, de color verd mat, glabres o piloses pel revers, de contorn triangular; les inferiors grans, de fins a 8 dm de longitud i divisions d’últim ordre de 2-13(14) x 1-9 cm; pecíol canaliculat, dilatat a la base en una ampla beina; folíols ovato-lanceolats, oblongs o el·líptics, irregularment serrats, aguts, de 2-8 x 0,7-4 cm, no decurrents sobre el raquis o molt poc, els inferiors ordinàriament peciolulats i generalment bilobats; fulles superiors reduïdes, amb divisions d’últim ordre molt variables, generalment ovades i amb dents majors i menys nombroses.
Flor/inflorescència
umbel·la terminal blanca o rosada, de 3-15 cm de diàmetre, amb 20-30(75) radis de (3)5-10 cm, poc desiguals entre ells, normalment pubescents. Involucre nul o amb 1-3 bràctees caduques, linears, a vegades de longitud superior a la dels radis. Bractèoles nombroses, linears, persistents, tan llargues com els peduncles florals. Flors hermafrodites, d’uns 2,5 mm de diàmetre. Limbe del calze nul. 5 pètals, blancs, rarament rosats o fortament purpuris, més o menys erectes, enters, acuminats i amb l’àpex incurvat. 5 estams. Ovari ínfer, bilocular; estilopodi cònic; 2 estils, curts.
Fruit/llavor
esquizocarp de (3)4-5(8) x 2-4(6,5) mm, el·líptic, amb la base d’atenuada a truncada, comprimit pel dors, amb costelles laterals alades, més amples que els mericarps i a vegades ondulades, de marró a castany mat; mericarps amb les 3 costes dorsals molt prominents, filiformes, i les 2 marginals dilatades en ala membranosa d’1-3 mm d’amplada; vites visibles tant en el dors com a la comissura. 2n = 22, 26.
Nom científic - autor
Angelica sylvestris L.
Sinònims
Angelica alpina Krock. ex Steud.
Angelica brachyradia Freyn
Angelica ceretanica Sennen
Angelica ebulifolia Lapeyr.
Angelica elata Velen.
Angelica elatior (Wahlenb.) Dalla Torre
Angelica flavescens Hoffm.
Angelica globifera Freyn
Angelica illyrica K.Malý
Angelica macrophylla Schur
Angelica major Lag.
Angelica minor Gilib.
Angelica montana Brot.
Angelica nemorosa Ten.
Angelica pancicii Vandas ex Velen.
Angelica pratensis J.Presl & C.Presl
Angelica razulii All.
Angelica reuteri Boiss.
Angelica ruthenica Schott ex Ledeb.
Angelica sylvestris subsp. bernardiae Reduron
Angelica sylvestris var. elatior Wahlenb.
Angelica villosa Lag.
Angelophyllum dahuricum Rupr.
Archangelica major Lag.
Athamanta sylvestris Weber
Carum angelicifolium Baker
Nom castellà
Angélica, Angélica silvestre, Sebuda
Nom occità
Angelica, Cournacho
Nom francès
Angélique des bois, Angélique sauvage
Nom anglès
Wild angelica
Nom científic - FPC
Angelica sylvestris L.
FPC
Fam. Umbel·líferes
Gen. Angelica
Nom científic - TPL
Angelica sylvestris L.
APG
Ord. Apiales
Fam. Apiaceae
Gen. Angelica
Hivern
Desem.
-
Gener
-
Febrer
-
Primavera
Març
-
Abril
-
Maig
-
Estiu
Juny
-
Juliol
SI
Agost
SI
Tardor
Setem.
SI
Octubre
-
Novem.
-
Freqüència
c
Hàbitat

Vernedes, herbassars de sòls molt humits, etc.

TERRITORI
Territori fisiogràfic a Catalunya
Pirineus i territori olositànic i catalanídic N
Zones fitogeogràfiques
Estatge montà i contrades mediterrànies plujoses (i estatge subalpí)
Àrea de distribució general
Euro-siberià (medioeuropeu)
ALTITUD
Altitud mínima inferior (m)
0
Altitud mínima (m)
300
Altitud màxima (m)
1900
Col·laboradors
Fotògrafs col·laboradors