VTax1438
Ruta chalepensis subsp. angustifolia
SUBESPÈCIE
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    Forma vital
    Camèfit
    Descripció morfològica
    Port
    herba o mata perenne, sufruticosa, llenyosa a la base, de 2-8 dm, tota glabra o pubescent a la summitat, de color verd pàl·lid, gris blavenc o glauc, groc verdós a la inflorescència, d’olor intensa, més aviat desagradable.
    Tija/tronc
    tiges erectes, ramificades, base llenyosa.
    Fulles
    alternes, gruixudes, amb glàndules que són més visibles per l’anvers, oblongues, 2(3) pinnatisectes, amb segments oblongo-lanceolats de 3-20 x 1,2-3,5 mm, més estrets que a la subespècie chalepensis. Fulles inferiors curtament peciolades, amb pecíol de fins a 20 mm, fulles superiors sèssils o subsèssils i amb els segments inferiors estipuliformes. Fulles mitjanes amb raquis poc més prim que la tija.
    Flor/inflorescència
    summitat densament pubescent-glandulosa, inflorescències terminals en cima corimbiforme més o menys laxa, amb (3)5-9(12) flors grogues, hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres, la central pentàmera. Peduncle de 8-80 mm. Bràctees de linear-lanceolades a triangulars, sèssils, més estretes o poc més amples que la tija corresponent, tret que la diferencia de la subespècie chalepensis. Pedicels tan llargs com la càpsula o més. Receptacle amb disc anular de 2,6-4,3(5,3) mm de diàmetre. Sèpals verds, lliures, triangular-lanceolats o ovats, petits, d’1,6-2,8(3,8) x 1,1-2,4(3,7) mm, persistents en el fruit. Pètals patents, alternats amb els sèpals, grocs, oblongs, de (4)6-8 mm, llargament laciniats o ciliats, amb una longitud dels cilis poc inferior a l’amplada de la part entera. 8 (10) estams, alineats amb els sèpals i els pètals, base del filament unida al disc anular. Ovari súper, amb 4(5) carpels soldats, estil únic.
    Fruit/llavor
    càpsula de (4,3)5-9(11,5) x 6,5-7(8) mm, ovoide, seca, persistent, verrucosa, de color marró fosc, amb lòbuls aguts a l’àpex, acuminats, convergents. Dehiscent per l’angle intern de l’àpex dels lòbuls. Llavors reniformes, de (1)1,6-1,8 mm, 3-5 per lòcul, pubèrules, amb 2 costelles laterals poc marcades. 2n = 36+4B*, 40.
    Nom científic - autor
    Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
    Sinònims
    Ruta angustifolia Pers.
    Nom català
    Ruda, Ruda angustifòlia, Ruda borda, Ruda de fulla estreta, Ruda marina
    Nom castellà
    Ruda, Ruda bravía, Ruda menor, Ruda silvestre menor
    Nom occità
    Ruda, Rudo
    Nom francès
    Rue à feuilles étroites
    Nom anglès
    Egyptian rue
    Nom científic - FPC
    Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
    FPC
    Fam. Rutàcies
    Gen. Ruta
    Nom científic - TPL
    Ruta angustifolia Pers.
    APG
    Ord. Sapindales
    Fam. Rutaceae
    Gen. Ruta
    Tàxon de rang superior
    Hivern
    Desem.
    -
    Gener
    -
    Febrer
    SI
    Primavera
    Març
    SI
    Abril
    SI
    Maig
    SI
    Estiu
    Juny
    SI
    Juliol
    SI
    Agost
    SI
    Tardor
    Setem.
    -
    Octubre
    -
    Novem.
    -
    Freqüència
    c
    Hàbitat

    Erms, brolles, etc.

    TERRITORI
    Territori fisiogràfic a Catalunya
    General
    Zones fitogeogràfiques
    Contrades mediterrànies (i estatge montà submediterrani)
    Àrea de distribució general
    Mediterrani W-C
    ALTITUD
    Altitud mínima (m)
    0
    Altitud màxima (m)
    1200
    Adscripció fitosociològica
    Thero-Brachypodion