VTax1020
Brassica fruticulosa subsp. fruticulosa
SUBESPÈCIE
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    Forma vital
    Camèfit (Teròfit)
    Descripció morfològica
    Subterrani
    arrel axonomorfa.
    Port
    herba biennal o perennant, rarament anual, erecta, ramificada, de fins a 2-6(9) dm, lleugerament llenyosa a la base, glabrescent o més o menys pilosa i híspida, amb tricomes de base inflada.
    Tija/tronc
    tija de 3-9 dm, erecta, ramificada.
    Fulles
    fulles inferiors en roseta laxa, peciolades, glabres, glabrescents o laxament híspides, d’uns 10(15) cm de longitud, lirato-pinnatífides, pinnatisectes o runcinato-pinnatipartides, amb 1-5 parells de segments laterals amples i obtusos, segment terminal major; fulles superiors menors, sèssils, oblongues, normalment de marge enter o pinnatífides, glabres. Marge ordinàriament setulós.
    Flor/inflorescència
    flors grogues, agrupades en raïms de 20-40. Pedicels acrescents, de 4-12 mm a l’antesi, fins a 5-22 mm a la fructificació. 4 sèpals, de 3-8 mm, suberectes, glabres o glabrescents. 4 pètals, d’un groc pàl·lid, de 7-10(15) mm, unguiculats. Nectaris laterals prismàtics, els mitjans oblongs. Androceu tetradínam; filaments sense apèndixs; anteres obtuses a l’àpex. Ovari format per 2 carpels soldats; 1 estil; estigma capitat.
    Fruit/llavor
    síliqües d’1,5-3 x 0,15-0,2 cm, molt toruloses, estipitades, amb carpòfor d’1-3 mm, bec sovint 1-2-sperm, cònic, de 3-5(9) mm. Dehiscents en 2 valves convexes. Pedicel d’1-2 cm. 5-12 llavors per lòcul, de 0,6-1,3 mm de diàmetre, esfèriques, marrons. 2n = 16.
    Nom científic - autor
    Brassica fruticulosa Cyrillo subsp. fruticulosa
    Sinònims
    Brassica fruticulosa subsp. fruticulosa
    Nom català
    Bràssica fruticulosa
    Nom francès
    Chou ligneux
    Nom científic - FPC
    Brassica fruticulosa Cyrillo subsp. fruticulosa
    FPC
    Fam. Crucíferes
    Gen. Brassica
    Nom científic - TPL
    Brassica fruticulosa Cirillo
    APG
    Ord. Brassicales
    Fam. Brassicaceae, Cruciferae
    Gen. Brassica
    Tàxon de rang superior
    Hivern
    Desem.
    SI
    Gener
    SI
    Febrer
    SI
    Primavera
    Març
    SI
    Abril
    SI
    Maig
    SI
    Estiu
    Juny
    -
    Juliol
    -
    Agost
    -
    Tardor
    Setem.
    -
    Octubre
    SI
    Novem.
    SI
    Substrat
    Silici (Calcari)
    Freqüència
    c
    Hàbitat

    Vinyes, pradells, etc.

    TERRITORI
    Territori fisiogràfic a Catalunya
    Del territori ruscínic al catalanídic C
    Zones fitogeogràfiques
    Contrades mediterrànies marítimes
    Àrea de distribució general
    Mediterrani
    ALTITUD
    Altitud mínima inferior (m)
    0
    Altitud mínima (m)
    0
    Altitud màxima (m)
    600