Taxodium distichium
Port de l'arbre
Taxus baccata
Tronc i branques
Taxus baccata
Fulles i llavors
Taxus baccata
Ramificació
Taxus baccata
Llavor cobert per l'aril carnós
    Nomenclatura
    Nom científic amb autor
    Taxaceae S.F.Gray
    Descripció mofològica
    Port
    Arbres dioics i perennifolis no resinosos i amb fulles aciculars.
    Fulles
    Fulles persistents, aciculars i de color verd fosc [+].
    Flor/inflorescència
    Plantes dioiques, els estròbils masculins són de mida petita i cada bràctea porta de 4-8 sacs pol·línics [+], els femenins reduïts a un òvul solitari que s’acaba envoltant d’una part carnosa dita aril.
    Fruit/llavor

    Fructificacions inexistent; l’òvul solitari madura a final de l’any i queda cobert parcialment per l’aril carnós, vermell i comestible [+] (l’única part de la planta que ho és).

    Enllaços
    Hàbitat

    L’única espècie de casa nostra es fa en boscos ombrívols, sobretot en llocs rocosos i per sobre de 500 m.

    Distribució

    Present a l’hemisferi Nord i a Nova Caledònia.

    Mapes de distribució
    Usos

    Plantes tòxiques pel bestiar i per les persones ja que conté l’alcaloide taxina que actua sobre el sistema nerviós; ho són totes les parts de la planta, excepte l’aril carnós, la qual cosa possibilita que les llavors siguin dispersades pels ocells; popularment, el teix, s’ha fet servir per curar cremades, per al mal de queixal i els furóncols, i ja era emprat pels Celtes per construir arcs i enverinar les fletxes. Les taxàcies són plantes emprades com a ornamentals, pel seu port esvelt, l’ombra que fan i la seva longevitat.

    Relacions filogenètiques

    Les taxàcies són coníferes (ordre de la pinals) emparentades amb les cefalotaxàcies, on formen un llinatge amb poca especialització del conus femení (de fet inexistent ja que les llavors són solitàries), però amb modificacions durant el desenvolupament de la llavor.