VTax1634
Daucus carota
ESPÈCIE AMB SUBSP.
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    Forma vital
    Hemicriptòfit
    MIDA
    Mida mínima
    1 dm
    Mida màxima
    15 dm
    Descripció morfològica
    Subterrani
    arrel blanca, que fa olor de pastanaga si es rasca.
    Port
    herba normalment biennal, erecta, ascendent o a vegades decumbent, d’1-15(22) dm, més o menys ramificada, laxament pubescent o bé glabrescent, aspra al tacte.
    Tija/tronc
    tiges glabres, escàbrides, híspides o densament piloses, amb pèls reflexos o patents.
    Fulles
    mats, no coriàcies ni suculentes, triangulars o obovades, compostes, 2-3-pinnatisectes, de 3-30 cm, dividides repetidament fins a segments linear-lanceolats o oblongo-lanceolats molt petits; les inferiors, peciolades, 1-4(5) pinnatisectes, amb segments de darrer ordre d’1-15 x (0,5)1-5 mm, obovats, oblongs, o de lanceolats a linears, mucronats; les superiors, subsèssils, 1-3 pinnatisectes, reduïdes, freqüentment dividides en lacínies linears.
    Flor/inflorescència
    umbel·la llargament pedunculada, rarament subsèssil, composta, blanca o rosada, gran, de (1,5)5-10(23) cm de diàmetre, plana durant la floració, fortament contreta durant la fructificació; 9-130 radis incurvats i prims, poc desiguals; involucre de 5-14 bràctees 1-2 pinnatisectes a la base dels radis, poc més curtes que aquests; 5-10 bractèoles linear acuminades, les externes normalment trisectes, les internes sovint enteres; bràctees i bractèoles dividides en lacínies linears. Flors petites, d’uns 3 mm, blanques, de pètals asimètrics, majors com més exteriors, umbel·la sovint amb una flor central única de color vermell, porpra o negre, estèril. Sèpals triangulars, blanquinosos o de color verd pàl·lid, amb dents del calze petites, de 0,1-0,2 mm. Pètals blancs o ± rosacis, de 0,5-3,5 mm, de cordiformes a ovats, emarginats, freqüentment amb lòbuls desiguals, acuminats, els externs més o menys radiants. Anteres grogues, a vegades blanques o purpúries. Estilopodi anular, més o menys cònic a la fructificació; estils paral·lels o escassament divergents a la fructificació.
    Fruit/llavor
    fruits de (1,5)2-4 mm, ovoides o el·lipsoidals, més o menys comprimits pel dors, amb costes que s’alternen, les primàries setoses, les secundàries aculeades, amb petits agullons poc dilatats i en general no concrescents a la base, i amb alguns denticles reflexos a l’àpex, amb elevada capacitat d’arrapar-se a roba i pèl; mericarps madurs de 0,5-1 mm d’amplada, amb agullons de 0,6-1 mm.
    Nom científic - autor
    Daucus carota L.
    Sinònims
    Carota sylvestris (Mill.) Rupr.
    Caucalis carnosa Roth
    Caucalis carota (L.) Crantz
    Caucalis daucus Crantz
    Daucus carota subsp. dentatus (Bertol.) Fiori
    Daucus alatus Poir.
    Daucus allionii Link
    Daucus australis Kotov
    Daucus blanchei Reut.
    Daucus brevicaulis Raf.
    Daucus carota subsp. dentatus (Bertol.) Fiori
    Daucus carota subsp. hispidus Masclef
    Daucus carota subsp. mauritanicus (L.) Quézel & Santa
    Daucus carota subsp. sativa (Hoffm.) Archangeli
    Daucus ceretanus Sennen
    Daucus communis Rouy & E.G.Camus
    Daucus communis subsp. carota (L.) Rouy & E.G.Camus, 1901
    Daucus dentatus Bertol.
    Daucus esculentus Salisb.
    Daucus exiguus Steud.
    Daucus foliosus Guss.
    Daucus gibbosus Bertol.
    Daucus gingidium subsp. mauritanicus (L.) Onno
    Daucus glaber Opiz ex Čelak.
    Daucus gonzaloi Sennen
    Daucus heterophylus Raf.
    Daucus kotovii M.Hiroe
    Daucus laevis Raf.
    Daucus levis Raf.
    Daucus lucidus L.f.
    Daucus marcidus Timb.-Lagr.
    Daucus maritimus With.
    Daucus martellii Gand. ex Calest.
    Daucus matthioli Bubani
    Daucus mauritanicus Salzm. ex DC.
    Daucus mauritianus L.
    Daucus montanus Schmidt ex Nyman
    Daucus neglectus Lowe
    Daucus nudicaulis Raf.
    Daucus officinalis Gueldenst. ex Ledeb.
    Daucus polygamus Jacq. ex Nyman
    Daucus sativus (Hoffm.) Röhl. ex Passarge
    Daucus scariosus Raf.
    Daucus sciadophylus Raf.
    Daucus strigosus Raf.
    Daucus sylvestris Mill.
    Daucus sylvestris Delarbre, 1800
    Daucus vulgaris Lam.
    Daucus vulgaris Garsault
    Daucus vulgaris Neck.
    Nom català
    Carrota, Estafanòria, Pastanaga, Safanòria
    Nom occità
    Carròta, Girouio, Pastenaga, Pastenargo
    Nom francès
    Carotte, Carotte sauvage
    Nom científic - FPC
    Daucus carota L.
    FPC
    Fam. Umbel·líferes
    Gen. Daucus
    Nom científic - TPL
    Daucus carota L.
    APG
    Ord. Apiales
    Fam. Apiaceae
    Gen. Daucus
    Hivern
    Desem.
    -
    Gener
    -
    Febrer
    -
    Primavera
    Març
    -
    Abril
    SI
    Maig
    SI
    Estiu
    Juny
    SI
    Juliol
    SI
    Agost
    SI
    Tardor
    Setem.
    SI
    Octubre
    SI
    Novem.
    SI
    Hàbitat

    Prats, llocs herbosos

    TERRITORI
    Àrea de distribució general
    Pluriregional