Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Nymphaeaceae (Nimfeàcies) | Del nom del gènere Nymphaea. |
Etimològic |
Nymphaea alba | Del llatí albus (blanc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Nymphaea | Del grec nýmfe (nimfa), perquè viu en aigües quietes, en comparació amb les nàiades, divinitats de les aigües corrents. Nymphaía, és el nom en grec del nenúfar. Segons Dioscòrides, sembla que li van dir així perquè, com a les nimfes, li agraden els llocs aquosos. |
Etimològic |
Nutant | Que penja. |
Plantes vasculars |
Nus | Cadascun dels punts o dels nivells de la tija, sovint engruixits, on s'insereixen les fulles. |
Plantes vasculars |
Núcula | Fruit sec amb una sola llavor, de coberta consistent o endurida i que no s’obre. |
Plantes vasculars |
Nuc | m. Nus, grop. Concreció dura formada al teixit llenyós d’una planta, al punt on surt una branca. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Noguerol | m. Noguera jove.
|
Etnobotànica |
Nitròfil, nitròfila | Que creix en ambients alterats i rics en substàncies nitrogenades. |
Plantes vasculars |
Nigella gallica | Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o França), per la seva habitació. |
Etimològic |
Nigella damascena | Nom geogràfic: de Damasc. |
Etimològic |
Nigella | Diminutiu del llatí niger (negre); es a dir, negreta, pel color de les llavors. |
Etimològic |
Nicandra physalodes | Epítet del llatí botànic format del gènere Physalis (solanàcies), amb els sufix -ódes (semblant a),sinònim de -oídes, per la semblança amb les plantes d'aquest gènere. |
Etimològic |
Nicandra | Gènere de les solanàcies creat per M. Adanson (1763), sense aclarir el motiu del nom, però, sens dubte, en homenatge a Nicandre de Colofó, metge i poeta grec del seg II a.C., autor, entre altres, de Theriaca, sobre els remeis contra les mossegades de serps i altres animals verinosos, i Alexipharmaca, sobre els verins i els seus antídots. El nom de Nicandre ve del grec nikáo (vèncer, ser superior) i anér, andrós (home, mascle). |
Etimològic |
Neslia paniculata | Del llatí panicula, -ae, diminutiu de panus, -i (espiga), i el sufix -atus, -a, -um (semblança), per la forma de inflorescència. |
Etimològic |
Neslia | Gènere dedicat per Agustin N. Desvaux, en 1814 a l'apotecari i botànic francès Jacques A. N. Denesle (1735-1819), fundador en 1787 d'un jardí botànic a Poitiers. |
Etimològic |
Nervi | m. Engruiximent d'estructura pluriestratosa (més d'una cèl·lula de gruix), que poden presentar els fil·lidis de molses o el tal·lus d'hepàtiques tal·loses. Pot ser simple o doble. En molses pot extendre's fins a l'àpex del fil·lidi, arribant en alguns casos ultrapassar l'àpex del fil·lidi. |
Briòfits |
Nervi | Cadascun dels feixos de teixits conductors que hi ha a les fulles o en d'altres òrgans, i que sovint són ben visibles en forma de venes o de línies engruixides. |
Plantes vasculars |
Nervat, nervada | Que té nervis evidents. |
Plantes vasculars |
Nervadura | Veure: Nervació |
Plantes vasculars |
Nervació | Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla o d’un altre òrgan. |
Plantes vasculars |
Nerium oleander | Mot del llatí medieval, d'origen incert, amb què es coneixia el baladre (Nerium oleander). Dioscòrides i Plini feien servir per a aquesta planta noms grecs com nérion i rhodódendron. Isidor de Sevilla (S. VI-VII d.C.) explica que la gent vulgar li deia lorandrum, perquè les fulles s'assemblen a les del llorer, i considerava aquest mot una forma corrupta de rhododendron. L'afegitó posterior olea- podria referir-se a una lleugera semblança de les fulles amb les de l'olivera. Una altra teoria afirma que seria una forma llatinitzada d'un mot compost del grec ollýo (matar) i anér, andrós (home), per ser una planta molt tòxica per als humans. El botànic italià Luigi Anguillara (1512-1570) ja citava l'Oleander flore rubro i l'Oleander flore albo, és a dir el baladre de flor vermella i el de flor blanca.
|
Etimològic |
Nerium | Del grecollatí nerium, -ii que, en Dioscòrides i Plini, era el nom d'una planta de fulles metzinoses i flors semblants a les de la rosa (Rosa sp. pl.), que sens dubte era el baladre (Nerium oleander). El mot sembla relacionat amb el grec nerós, -á, -ón (humit), ja que creix a les rambles i torrenteres; Dioscòrides precisa que viu no només als jardins sinó també a llocs marítims i vores de rius. El gènere Nerium fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754). |
Etimològic |
Nepeta nuda subsp. latifolia | Del llatí latifolius, -a, -um (que té les fulles amples), adjectiu compost de latum (ample) i folium, -ii (fulla), per les fulles més amples en comparació amb altra o altres espècies del mateix gènere. |
Etimològic |
Nepeta nuda | Del llatí nudus, -a, um (nu, despullat), aplicat a plantes glabres; epítet no gaire escaient, en aquest cas. |
Etimològic |
Nepeta | Nom llatí amb què Dioscòrides i Plini anomenaven una planta semblant al poliol (Mentha polegium), però més gran, que alguns autors identifiquen amb Calamintha nepeta. En canvi, el Pseudo-Apuleius i altres autors la identifiquen amb l'herba gatera (Nepeta cataria) o amb la Mentha longifolia. En qualsevol cas, el nom fa referència a Nepet o Nepete, nom d'una antiga ciutat italiana de la regió d'Etrùria, que avui es diu Nepi. |
Etimològic |
Negundo fraxinifolium | Del llatí fraxinus (el freixe) i folium (la fulla), per la semblança de les fulles. |
Etimològic |
Negundo | Nom neollatí, provinent del sànscrit nirgundi, que rep, a l'Índia, una planta del gènere Vitex. Tàxon descrit per C. Moench. |
Etimològic |
Nectari | Òrgan que produeix nèctar. |
Plantes vasculars |
Nasturtium officinale | Per haver-se emprat com a planta medicinal. Officinalis, -e és un adjectiu del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals; derivat del llatí officina, -ae (taller, obrador, botiga), que era també el nom que rebia en els monestirs el magatzem on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època. |
Etimològic |
Nasturtium | Nasturtium, -ii és el nom amb què Plini anomenava el creixen (Rorippa nasturtium-aquaticum o Nasturtium officinale), mot compost del llatí nasus, -i (el nas), i torquere (tòrcer); perquè els efectes produïts per la seva olor irritant sobre els muscles constrictors del nas fan arrufar el nas. |
Etimològic |
Narcissus poeticus | Del llatí, poeticus, -a, -um (propi dels poetes), digne d'ésser cantat per ells, per la bellesa de les seves flors. |
Etimològic |
Narcissus | Nom emprat per Teofrast i Dioscòrides per a anomenar diferents plantes d'aquest gènere; com també fa Plini, que el deriva del grec nárke (letargia, ensopiment) per l'olor forta, d'efecte narcòtic, que exhalen. El nom també es relaciona amb la mitologia grecollatina: Narcís era un jove de gran bellesa que menyspreava qualsevol proposició amorosa; com a càstig per la seva arrogància, els deus van fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en un estany; absort, acabà capbussant-se en cerca de si mateix i, havent-hi mort ofegat, en aquell mateix lloc va nàixer la formosa flor que porta el seu nom. El gènere Narcissus (Amaryllidaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754). |
Etimològic |
Napiforme | Que té forma de nap, és a dir, allargat i engruixit. |
Plantes vasculars |
Naió | m. Nabiu. Fruit de la nabinera. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Nabissar | m. Camp de naps. Rocacorba (Gironès) |
Etnobotànica |