Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossaris
Xopera

f. Conjunt de xops.

Arnes (Terra Alta)

Etnobotànica
Xerada Fogueró, foc petit. Etnobotànica
Verós

adj. Entre verd i madur, quan una fruita encara no és mengívola.

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Etnobotànica
Verolar

v. Un fruit verd, començar a prendre el color que té quan és madur.

La Mota (Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Verneda

f. Bosc de verns.

Olzinelles (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Vergella Tany o rebroll d’una planta, sobretot aquell que no es talla a fi que creixi. Etnobotànica
Verduc Branca tendra i flexible. Etnobotànica
Ventre

m. Part enfonsada d’una soca.

Cassà de la Selva (Gironès)

Etnobotànica
Vellarcàs, veiarcàs

adj. Notablement vell. Un arbre veiarcàs.

La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

Etnobotànica
Userdera

adj. Molta userda.

Fontcoberta (Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Trumfo

m. Patata. Tubercle de la patatera.

Canelles (Alt Urgell)
L’Alzina (Alt Urgell)
La Baronia de Rialb (Noguera)
La Clusa (Berguedà)
Les Llosses (Ripollès)
Montant de Tost (Alt Urgell)
Prades (Baix Camp)

Etnobotànica
Trumfa

f. Patata. Tubercle de la patatera.

Sant Hilari Sacalm (Selva)
Setcases (Ripollès)
Vallmanya (Conflent)

Etnobotànica
Trencadell

adj. Trencadís. Un arbre trencadell.

Cassà de la Selva (Gironès)

Etnobotànica
Tomàtic

m. Tomàquet. Fruit de la tomaquera.

Rubinat (Segarra)

Etnobotànica
Tomaca

f. Tomàquet. Fruit de la tomaquera.

Ebo (Marina Alta)
Fonollosa (Bages)
Prat de Comte (Terra Alta)
Toses (Ripollès)
Xerta (Baix Ebre)

Etnobotànica
Til·la

f. Conjunt de flors i bràctees de tell.

Ossera (Alt Urgell)

Etnobotànica
Tanyar

v. Posar tanys.

Arbúcies (Selva)
Espinelves (Osona)
Riells (Vallès Oriental)
Solius (Baix Empordà)

Etnobotànica
Tany

m. Brot que surt a la soca d’un arbre.

La Cellera (Selva)

Etnobotànica
Sureda

f. Bosc de suros.

Agullana (Alt Empordà)
Arbúcies (Selva)
Olzinelles (Vallès Oriental)
Rimbau (Rosselló)

Etnobotànica
Sovatge

Cabra salvatge (Capra pyrenaica). Mot habitual als massissos dels Ports i dels voltants.

Etnobotànica
Sobrevingut

adj. Que ha vingut després. El pi és sobrevingut.

Maià de Montcal (Garrotxa)

Etnobotànica
Serva

f. Fruit del server.

Forcall (Ports)
Vulpellac (Baix Empordà)

Etnobotànica
Sauleda, la

f. Bosc de salzes (saules)

Topònim a prop de Palafrugell (Baix Empordà)

Etnobotànica
Saludador Persona a qui s’atribueix el do màgic de poder guarir certs mals. Etnobotànica
Salmai, saumai

m. Arbre o arbust que no és mústic del tot.

Bruguera (Ripollès)

Etnobotànica
Sabós

adj. Vegetal que té molta saba.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Sàbia

f. Saba. Líquid que circula pels vasos conductors de les plantes.

Les Llosses (Ripollès)

Etnobotànica
Rovelloner

m. Planta a redós de la qual s’hi crien rovellons.

Cornudella (Priorat)

Etnobotànica
Rovellonada

f. Molts rovellons.

La Clusa (Berguedà)

Etnobotànica
Rouretell

m. Roure petit poc després d’haver nascut d’una gla.

(Pla de l’Estany)

Etnobotànica