Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Xopera | f. Conjunt de xops. Arnes (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Xerada | Fogueró, foc petit. | Etnobotànica |
Verós | adj. Entre verd i madur, quan una fruita encara no és mengívola. Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) |
Etnobotànica |
Verolar | v. Un fruit verd, començar a prendre el color que té quan és madur. La Mota (Pla de l’Estany) |
Etnobotànica |
Verneda | f. Bosc de verns. Olzinelles (Vallès Oriental) |
Etnobotànica |
Vergella | Tany o rebroll d’una planta, sobretot aquell que no es talla a fi que creixi. | Etnobotànica |
Verduc | Branca tendra i flexible. | Etnobotànica |
Ventre | m. Part enfonsada d’una soca. Cassà de la Selva (Gironès) |
Etnobotànica |
Vellarcàs, veiarcàs | adj. Notablement vell. Un arbre veiarcàs. La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) |
Etnobotànica |
Userdera | adj. Molta userda. Fontcoberta (Pla de l’Estany) |
Etnobotànica |
Trumfo | m. Patata. Tubercle de la patatera. Canelles (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Trumfa | f. Patata. Tubercle de la patatera. Sant Hilari Sacalm (Selva) |
Etnobotànica |
Trencadell | adj. Trencadís. Un arbre trencadell. Cassà de la Selva (Gironès) |
Etnobotànica |
Tomàtic | m. Tomàquet. Fruit de la tomaquera. Rubinat (Segarra) |
Etnobotànica |
Tomaca | f. Tomàquet. Fruit de la tomaquera. Ebo (Marina Alta) |
Etnobotànica |
Til·la | f. Conjunt de flors i bràctees de tell. Ossera (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Tanyar | v. Posar tanys. Arbúcies (Selva) |
Etnobotànica |
Tany | m. Brot que surt a la soca d’un arbre. La Cellera (Selva) |
Etnobotànica |
Sureda | f. Bosc de suros. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Sovatge | Cabra salvatge (Capra pyrenaica). Mot habitual als massissos dels Ports i dels voltants. |
Etnobotànica |
Sobrevingut | adj. Que ha vingut després. El pi és sobrevingut. Maià de Montcal (Garrotxa) |
Etnobotànica |
Serva | f. Fruit del server. Forcall (Ports) |
Etnobotànica |
Sauleda, la | f. Bosc de salzes (saules) Topònim a prop de Palafrugell (Baix Empordà) |
Etnobotànica |
Saludador | Persona a qui s’atribueix el do màgic de poder guarir certs mals. | Etnobotànica |
Salmai, saumai | m. Arbre o arbust que no és mústic del tot. Bruguera (Ripollès) |
Etnobotànica |
Sabós | adj. Vegetal que té molta saba. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Sàbia | f. Saba. Líquid que circula pels vasos conductors de les plantes. Les Llosses (Ripollès) |
Etnobotànica |
Rovelloner | m. Planta a redós de la qual s’hi crien rovellons. Cornudella (Priorat) |
Etnobotànica |
Rovellonada | f. Molts rovellons. La Clusa (Berguedà) |
Etnobotànica |
Rouretell | m. Roure petit poc després d’haver nascut d’una gla. (Pla de l’Estany) |
Etnobotànica |