Fam4
Equisetàcies
Equisetaceae
Equisetum arvense
Beina de fulles (més o menys fusionades).
Equisetum arvense
Ramificació.
Equisetum arvense
Esporofil·les (o esporangiòfors).
Equisetum palustre
Tija fistulosa (troç d'entrenús buid).
Equisetum sylvaticum
Ramificació.
    Nomenclatura
    Nom científic amb autor
    Equisetaceae Michx. ex DC.
    Descripció mofològica
    Subterrani
    Rizomes llargs i profunds.
    Port
    Herbes perennes. 
    Tija/tronc
    Tiges verdes molt característiques, articulades (amb nusos i entrenusos) i amb branques disposades de forma verticil·lada als nusos, també articulades [+]; entrenusos buits; les tiges són recorregudes per tres tipus de canals diferents: el central (dit també medul·lar i el més gran) que es envoltat pels canals carinals més petits i els canals val·leculars més perifèrics i situats prop del teixit fotosintètic (el clorènquima) [+];
    Fulles
    Fulles petites i més o menys fusionades fent una beina a nivell dels nusos, inicialment verdes, però finalment no fotosintètiques [+].
    Flor/inflorescència
    Esporangis en nombre de 5 a 10 portats per unes esporofil·les (o esporangiòfors) [+] que es disposen densament al capdamunt de les tiges tot fent una mena d’estròbil terminal [+]. Espores verdes amb 4 apèndixs o elàters que es cargolen i descargolen segons la humitat (funció de dispersió).
    Enllaços
    Hàbitat

    Locs humits, pels boscos de ribera, jonqueres, prats humits, vores d’estanys o molleres.

    Distribució

    Família cosmopolita però absent d’Austràlia i Nova Zelanda.

    Mapes de distribució
    Usos

    Els equisets tenen un elevat contingut en silici i són plantes medicinals emprades des d’antic, entre d’altres usos, com a diürètiques; són aspres i s’havien fet servir per netejar i actualment algunes espècies s’empren com a ornamentals.

    Relacions filogenètiques

    Única família actual del grup dels equisetòpsids el qual estaria emparentat amb les falgueres típiques i no pas amb el grup dels licòfits.